Ós peresos

Bones gent:
Després de molt de temps avui tornem a les publicacions del bloc!! o sigui que pels seguidors del meu bloc (o seguidor), avui tornareu a veure-hi vida.
I avui per celebrar el meu retorn parlarem d'un animal molt curiós i perquè no dir-ho m'hi sento mig identificat per la rapidesa que em caracteritza...Sí, sí avui parlarem de l'ós peresos.

Caracterísitques físiques:
Sol ser d'un color cafè amb taques de color verd sobre el seu cos degut al creixement d'algues. El seu pelatge és espès a tot arreu menys a la cara, i està conformat per dos tipus de pèls uns de més llargs i grossos, i uns altres de més curts i fins que no es veuen tret de quan canvien el pèl llarg. El cap és petit i rodó, les orelles no són visibles, els ulls són rodons i amb una línia negra que sembla una màscara. Mesuren entre 41 i 74 cm, amb extremitats llargues i els dits unit que acaben amb unes garres llargues. Les extremitats davanteres són més llargues i desenvolupades que les posteriors. Tenen unes 18 dents i la seva temperatura coroporal varia molt amb el clima, per això estan estan restringits a un hàbitat equatorial. Viuen entre 10 i 20 anys, es reprodueixen una sola vegada a l'any i els de tres dits tenen una longevitat més llarga que els de dos. Viuen als arbres, estan emparentats amb els ossos formiguers i són capaços de girar el cap quasi 360 graus.

Comportament
És un animal tan diürn com nocturn, solitari i arbori. Les femelles solen anar en petits grups i els mascles són solitaris. Són pacífics per naturalesa, el peresos a aconseguit viure amb una estratègia diferent a la dels altres animals no-competitiva. És un animal resistent a les agresions i les ferides, i tot i ser lent és capaç de nedar bé i si fa falta defensar-se amb les seves garres amb moviments ràpids que poden causar grans ferides.
El peresos és el vertebrat més lent que existeix és mou a una velocitat de dos quilòmetres per hora, així ha fet de la lentitud la seua forma de vida i de la immobilitat la major de les seues defenses, passa la majora part del dia dormint i només dedica unes 5 hores al dia a alimentar-se i moure's. Passen la major part de la seua vida als arbres i només en baixen per canviar d'arbre i no hi arriba des d'alt o beure. Als arbres està en branques que estan entre 10 i 30 metres d'alçada, agafat amb les garres i d'esquena al terra, sol buscar arbres que estiguin exposats al sol per la seva alimentació.

Camuflatge perfecte
El fet de ser tan lent i el pelatge que posseix l'ajuda a passar inadevertit quan està als arbres i necessites molt temps per assegurar-te de que realment és un animal i no una planta estranya. A més el seu pelatge està col·lonitzat per algues unicel·lulars i líquens que al creixer li donen una tonalitat verdosa al pelatge que fa que encara es pugui camuflar millor i fins i tot hi ha papallones que es fiquen a sobre seu pensant que és l'arbre, aquest perfecte camuflatge el permet passar desapercebut al seus principals depreadors. Gràcies a aquest camuflatge el peresos en el seu pelatge es pot trobar fins a 9 tipus de papallona nocturna, 4 tipus d'escarabat, i 6 tipus de paparra.

Distribució:
Es troba al centre i sud d'Amèrica des d'Hondures fins al nord d'Argentia fins a 1100 d'alçada sobre el nivell de mar com a molt. Normalment els de 3 dits es troben més propers al nivell del mar i els de 2 dits a més alçada.

Alimentació:
S'alimenten de fulles i tiges bàsicament, també mengen flors i els de dos dits alguna fruita. Trien de manera acurada l'arbre del que s'alimentaran i solen triar arbres que els permeti obtindre tota l'aigua sense haver de baixar de l'arbre. Cada peresos té la seua preferencia en alimentació i són d'aproximadament 8 espècies d'arbre per animal, d'aquesta manera eviten la competencia entre animals de la mateixa espècie i així disminueixen l'impacte en una espècie concreta.

Reproducció:
Es reprodueixen una sola vegada a l'any i fan només una cria que s'està tota l'estona agafada a la mare. Als 8 mesos ja van pels arbres tranquilament i als 9 mesos ja comencen la seua vida allunyats de la mare. Les femelles poden començar a reproduir-se als 3 anys i mig i els mascles als 4 o 5, la gestació és d'11 mesos i mig i les cries ja es comencen a soltar de la mare als 20 o 25 dies.

races de gossos XII

Bon últim dissabte de mes companys, avui parlarem d'un altra raça de gos, avui parlarem del barbet.
Història i origen:
Aquest gos com a raça és procedent de França. És parent de molts gossos d'aigua, encara que els seus orígens són bastant imprecisos, sembla que a principis de l'era moderna vivia al nord d'Àfrica on el feien servir per cuidar ramats, i amb la invasió dels musulmans cap a Europa els van portar fins arribar a França. Actualment aquesta raça està causant furor després d'haver estat apunt de desaparéixer.

Característiques físiques:
El barbet es caracteritza pel seu pel gros dens, llanós, llarg i ondulat que el protegeix del fred i la humitat. Els pèls del cap li tapen els ulls rodons i marrons que té. És un gos robust, fornit i una mica allargat. Té les orelles baixes i amples, llargues i planes. La cua la té una mica aixecada, sense estar horitzontal. Pesat i una mica lent, té el cap rodó, amb un coll gros, de peus amples i grans. Fa uns 58 a 65 cm d'altura en els mascles i 53 a 61 cm i pensen entre 20 i 30 kg, solen ser d'un sol color, negre, gris, marró, marró clar, blanc o una mica barrejat i solen viure uns 12 anys.

Característiques psíquiques i cura:
Té un caràcter fàcil, alegre i afectuós, la relació amb els nens és excelent i amb els altres gossos bona, no és pas un gos conflictiu. És un gos molt amic dels seus amos, molt sociable i amant de l'aigua encara que estigui freda. És amigable i fàcil d'educar. El pèl llanós se l'hi ha de tallar o retocar regularment. La seua educació ha d'estar plena d'afecte i paciència. Si neix amb cua llarga no cal amputar-li. Per les altres coses, no requereix res en especial.

I fins aquí l'explicació del gos d'avui, el barbet un gos prou bonic i que és molt bon gos de companyia. Fins la pròxima companys!!

Energia hidràulica

Bon dia gent, avui dimecres parlarem d'una forma d'obtenir energia que és força coneguda, però que igualment es mereix una petita explicació dins del meu bloc, avui parlarem de l'energia hidràulica.

Què és?
És aquella energia que s'obté de l'aprofitament de les energies cinètiques i potencial de la corrent de l'aigua. És un tipus d'energia verda quan el seu impacte ambiental és mínim i fa servir la força hídrica sense represar-la, en cas contrari és considerada només una forma d'energia renovable.

Com s'aprofita?
Es pot aprofitar a escales molt diferents, des de fa segles hi ha petites explotacions que aprofiten la corrent d'un riu per fer moure un rotor de pales i aquest genera un moviment que es pot fer servir per exemple per moldre gra. Però la utilització més important és a les centrals hidroelèctriques de represes, encara que el fet d'haver de construir les preses genera bastant impacte ambiental.

Història:
La força de l'aigua ha estat utilitzada durant molt de temps per moldre blac, però va ser amb la revolució industrial, i especialment a partir del segle XIX, quan va començar a tindre gran importància amb l'aparició de les rodes hidràuliques per a la producció d'energi elèctrica. Poc a poc la demanda d'electricitat va anar augmentant. El baix cabal de l'estiu i la tardor, junt amb les gelades de l'hivern feien necessària la construcció de grans embassaments de contenció, i moltes de les rodes hidràuliques van ser substituides per màquines de vapor, quan es va poder tenir carbó, perquè era més barat.
La primera central hidroelèctrica moderna es va construir el 1880 a Northumberland, Gran Bretanya. El renaixement de l'energia hidràulica es va produir pel desenvolupament del generador elèctric, seguit del perfeccionament de la turbina hidràulica i degut a l'augment de la demanda d'electricitat a principis del segle XX. Al 1920 les centras hidroelèctriques ja generaven una part important de la producció total d'electricitat.
A prinicpis de la dècada dels 90, les primeres potències productores d'energia hidroelèctrica eren el Canadà i Estats Units. A Canadà el 60% de l'electricitat s'obté d'aquest tipus de central.

Classificació:
Es poden classificar segons diferents aspectes, com característiques tècniques, peculiaritats del lloc i condicions de funcionament.
Cal diferenciar les que utilitzaen l'aigua segons circula normalment pel llit del riu, i aquelles en que l'aigua està regulada per un llac o embassament. Es diferencia entre: centrals d'aigua fluent, d'aigua embassada, de regulació o de bombeig.
Segons l'altura del salt d'aigua o el desnivell, es classifica entre: centrals d'alta pressió, mitja pressió o baixar pressió.

Avantatges:

• Es tracat d'una energia renovable, neta i d'alt rendiment.
• No hi ha costos de combustibles, el cost d'operació és quasi immune a la variació dels preus dels combustibles i a més no cal importar-los.
• Tendeixen a tenir vides econòmiques més llargues que les plantes elèctriques que utilitzen combustibles. N'hi ha que després de 50 a 100 anys encara operen.
• Com que les plantes hidràuliques no cremen combustbiles, no produeixen directament diòxid de carboni, se'n produeix una mica durant la construcció, però és poc, sobretot si ho comparem amb una planta que si utilitza combustibles.

Inconvenients:
Els principals inconvenients van lligats a les problemàtiques que suposa la construcció d'embassaments:

• La construcció de grans embassaments pot inundar importants extensions de terreny, i que normalments solen ser força fèrtils.
• Amb la construcció dels embassaments també s'ha inundat pobles sencers.
• Destrucció de la naturalesa amb al construcció dels embassaments.
• Els embassaments canvien els ecosistemes del riu aigües avall. L'aigua que surt de les turbines no té pràcticament sediement, i això pot fer que hi hagi més erosió dels màrges del riu.
• Quan les turbines es tanquen i obren moltes vegades, el cabal del riu es modifica dràsticament provocant una dramàtica alteració dels ecosistemes.

I fins aquí l'explicació d'avui sobre l'energia hidràulica, i recordeu que no només se'n pot obtindre electrcitat amb els salts d'aigua també es pot utilitzar per altres coses. Espero que us sigui útil!!

Pingüí emperador

Avui divendres i en portes ja del cap de setmana parlarem d'un animalet bastant conegut, avui no és un gos per això, avui parlarem del pingüí emperador.

Introducció:
El pingüí emperador (Aptenodytes forsteri) és el més gran de tots els pingüins i només viu a l'Antàrtida. Destaquen per ser uns gran nedadors, per la seva particular forma de protegir-se del fred, per la seva monogàmia i el peculiar viatge que realitzen a la recerca del seu lloc de cria.

Hàbitat:
El podem trobar per tota l'Antàrtida. Només se'l veu fora de les aigües antàrtiques en poques ocasions. Alguns exemplars arriben fins a Sud-amèrica (Argentina i Xile), fins a Nova Zelanda i alters illes oceàniques dels mars del Sud.

Caracterísitques físiques, alimentació i conducta:
El seu pes en adults ronda els 30-40 kg i mesuren entre 110-115 cm, tot i que l'any 2000 se'n va localitzar una colònia en que mesuraven fins a 1,70 m, i viuen una mitjana de 20 anys.
Tenen el cap i el coll per la part de darrere de color negre, mentre que la part del davant del coll és de color blanc ataronjat. El seu bec és fort i fi, lleugerament corbat cap a baix. Arriben a la maduresa sexual als 4 anys. El mascle té un plec abdominal que li serveix de bossa per a incubar l'ou i cuidar a la cria. La seua alimentació es basa en petits peixos, crustacis i calamars, com la resta d'espècies de de pingüins.
Les cries estan cobertes per un espès plomatge gris, més llanós i opac que els adults. Aquesta capa és vital en els primers dies de vida.
Per trobar el menjar el pingüí emperador pot submergir-se entre 150 i 250 m, i fins i tot es pensa que pot arribar a 565 metres. Poden contenir la respiració fins a 20 minuts, i la seva velocitat nedant és d'entre 6-9 km/h.
Per combatre el fred, aquests pingüins formen compactes agrupacions amb una curiosa conducta de relleu. Els que estan més a l'exterior poc a poc van endisnat-se al centre del grup, allí la calor es conserva millor, i al mateix temps els de l'interior passen a les vores de l'agrupació, on serveixen de barrera pel fred i el vent. A fora les temperatures arriben -40ºC i a dintre la temperatura arriba fins als 20ºC.

Reproducció i cria:
Els pingüins emperador recorren 90 km terra endis fins al lloc de cria, que és el lloc de trobada de centenars d'ells. Segueixen exacatament el mateix camí que els seus avantpassats per arribar al territori de reproducció. El viatge comença al març o abril. Una vegada al lloc de cria, busquen parella i al mes de maig o juny la femella posarà un ou d'aproximadament 450 g. Aquest és el moment en que la femella passa l'ou a les potes del mascle, el qual si s'està gaire temps tocant el gel deixarà de ser viable, i un cop el mascle té l'ou a la seva bossa la femella inicia altre cop el viatge cap al mar a la recerca de menjar.
Mentrestant els mascles formen compactes agrupacions en que s'alternen l'interior i l'exterior de la formació i vicerversa. Així sobreviuen al fred i al vent. La incubació duran entre 62 i 64 dies. Si la criatura neix abans de la tornada de la seva mare, el seu pare l'alimentarà amb una substància que segrega una glàndula de l'esòfag. Després de 2 mesos la femella torna i trobarà la seva parella, llavors és el torn del mascle per anar a buscar a menjar, al cap d'unes setmanes tornarà i els dos cuidaran la criatura.
Una vegada sigui independent, la cria formarà petits grups amb les altres cires. Al desembre, ja seran grans i començaran el viatge cap al mar i fins al cap de 4-5 anys no es reproduirà.

Depredadors:
Orca, lleopard marí, tauró i petrel gegant antàrtic.

I fins aquí l'explicació d'avui sobre els pingüins, si algú hi vol fer alguna aportació que la faci, jo us deixaré un video sobre un pingüí que no sé si és emperador o no, però que em fa gràcia...

Energia geotèrmica

Avui parlarem companys i companyes parlarem d'una energia renovable, l'energia geotèrmica.

Què és?
L'energia geotèrmica és l'energia que és neta i renovable que es troba a l'interior de la terra en forma de calor, que s'origina per la fragmentació d'elements radioactius i per la calor permanent que hi ha a l'interior de la terra per la formació.

Com s'aprofita?
S'obté energia geotèrmica per extracció de la calor interna de la Terra. En àrees d'aigües termals molt calenta a poca profunditat, es perfora per fractures naturals de les roques basals o dintre de roques sedimentàries. L'aigua calenta o el vapor poden fluir naturalment, per bombeig o per impulsos de fluxes d'aigua i vapor.
Els recursos de magma ofereixen energia geotèrimca d'altíssima temperatura, però amb la tecnologia actual no es pot aprofitar econòmicament aquestes fonts.
A la majoria dels casos l'explotació s'ha de fer amb dos pous (o un número parell de pous), de manera que per un s'obté l'aigua calenta i per un altre es torna a reinjectar a l'aqüífer, després d'haver refredat el cabal obtingut.

Usos:

• Balnearis: aigües termals que tene aplicacions per a la salut.
• Calefacció i aigua calenta.
• Extracció de minerals: s'obtenen dels manantials de sofre, sal comú, amoníac, metà i àcid sulfídric.
• Agricultura i aqüicultura: per hivernacles i criadors de peixos.
  

Avantatges:

• És una font que evitaria la dependència energètica de l'exterior.
• Els resiuds que produeixen són mínims i ocasionen un impacte ambiental menor que els originats pel petroli, carbó...
• Sistema de gran estalvi, tant econòmic com energètic.
• Absència de sorolls exteriors.
• Els recursos geotèrmics són majors que els recursos de carbó, petroli, gas natural i urani combinats.
• No està subjecta a preus internacionals, sinó que sempre pot mantindre's a preus nacionals o locals.
• L'àrea de terreny requerit per les plantes geotèrmiques per megavat és menor que un altre tipus de plantes. No requereix construcció de represes, tala de boscos ni construcció de tancs per emmagatzemar combustibles.

Inconvenients:

• En alguns casos hi ha emissió d'àcid sulfhídric que es detectar per la seua olor a ou podrit, però en grans quantitats no es percep i és letal.
• També l'emissió de CO2, amb un augment d'efecte hivernacle; és inferior al que s'emitiria per obtenir la mateixa energia per combustió.
• Contaminació d'aigües pròximes amb substàncies com arsènic, amoníac...
• Contaminació tèrmica.
• Deteriorament del paisatge.
• No es pot transportar, com a energia primària.
• No està disponible a tot arreu.

I fins aquí la meua explicació sobre energia geotèrmica, espero que us serveixi d'alguna cosa i que hagi set del vostre agrat.
Fins la pròxima!!

Races de gossos XI

Bon diumenge gent:

Avui com és habitual als caps de setmana parlarem sobre una raça de gossos i avui la raça elegida és el Terranova. Aquesta raça està molt relacionada amb la de setmana anterior, ja que tenen els dos provenen del mateix lloc.

El Terranova és una raça de gos de mid gra i de color normalmen negre, originalment era utilitzat com un gos de treball. Són coneguts pel seu caràcter afable, molt leals a la seua famíla i per naturalesa tenen característiques i tendències pel rescat aquàtic.

Origen i història:

L'origen d'aquesta raça es pot situar a Terranova, a la costa oriental de Canadà i tot i que no està molt clar es creu que és pel desenvolupament de les races de gossos que van portar cap allí els exploradors. A principis de la dècada de 1880 molts pescadors anavaen a Terranova per aprofitar els bancs de bacallà, i alí es trobaven dos races de gos de treball, un de gros i molt pelut que era el Terranova i el Llaurador. Una llegenda explica que un Terranvoa per si sol va auxiliar al rescat de 63 mariners d'un naufragi.

Característiques físiques:

Els Terranvoa tenen es peus palmejats i el pelatge dens i resisent a l'aigua. Els mascles mesures un 71 cm i pesen entre 63 i 68 kg, mentre que les femelles fan uns 68 cm d'altures i pesen entre 50 o 54 kg i està dins de la categoria de gossos gegants. Tenen un cap gran i ample, unes orelles no gaire grans, un pèl llarg, llis i dens. El color del pèl normalment sol ser negre, castany, blanc amb taques negres i alguns exemplars tenen una taca blanca al pit. La cua és llarga i coberta de pèl, cada vegada que crien fan 5 o 6 gossets però s'han arribat a registrar fins a 16.

Característiques psíquiques:

La seva carta de presentació és la de ser un gos molt afable, per això se'l coneix també com el gegant gentil, a vegades presenta problemes per tenir-lo a un pis degut a la seua gran talla, però per aquelles persones que són capaces de mantenir-lo és la mascota ideal. Noble com el San Bernardo, molt pacient, però si es fa enfadar molt i es dispara ja no hi ha qui el par. Excelent amb els nens, de la casa, però els abusos infantils no han d'estar permesos. No presenta problemes amb altres mascotes, bon guardià i si va a la platja amb la gent disfrutarà de l'aigua amb la resta de família. Necessita exercici freqüent, i cal pentinar-li el pèl de manera diària. Quan són petits tampoc són uns gossos molt moguts, en comparació amb altre espècies.

Problemes de salut:

És propens a tenir alguns problemes de salut com la displasia de cadera, de colze, estenosis subaòrtica i cistinuria (un defecte congènit que propicia la formació de pedres a la bufeta.

I fins aquí la raça d'avui acabeu de disfrutar del diumenge i del Sol si en teniu allí on estigueu!!

Cogeneració

Bon dia gent:
Avui dimecres parlarem d'una altra manera d'obtenció d'energia elèctrica que per qüestions de feina fa uns dies que en parlo, però que no sé ben bé de que es tracta, així us ho aclareixo a vosaltres i a mi, és la cogeneració.
Què és?
La cogeneració és el procediment mitjançant el qual s'obté simultànimaent energia elèctrica i energia tèrmica útil (vapor, aigua calenta sanitària) partint d'un únic combustible, si a més a més es produeix fred es diu trigeneració.
Com funciona una central de cogeneració?
En un procés de cogeneració, la calor es presenta en forma de vapor d'aigua a alta presió o en forma d'aigua calenta. Per exemple, es pot utilitzar el vapor calent que surt d'una turbina de producció d'energia elèctria, per subministrar energia per altres usos. Fins fa poc el més normal era deixar refredar el vapor, però amb aquesta tècnica, amb la calor que li queda al vapor s'acalenta aigua per difents usos.
Els sistemes de cogeneració presenten rendiments globals de l'ordre del 85%, el que implica que l'aprofitament simultani d'electricitat i calor afavoreixi l'obtenció d'elevats índexs d'estalvi energètic, així com una disminució important de la factura energètica, sense alterar el procés productiu, estalvi energètic que s'incrementa notablement si s'utilitzen energies renovables.
El desenvolupament de la cogeneració podria evitar l'emissió de 127 milions de tones de CO2 a la Unió Europea durant l'any 2010.
Regulació:
L'energia de cogeneració s'inclou en el règim especial d'energia que li permet utilitzar la cogeneració per proveir-se de tota la calor que necessiti i injectar a la xarxa elèctrica l'energia elèctrica que no necessiti a una tarifa fixa. D'aquesta manera s'evita que una altra central produeixi energia de forma menys eficient.
Avantatges de la cogeneració:

• Estalvia energia i millora la seguretat de l'abastiment.
• Disminueix les pèrdues de la xarxa, especialment perquè les centrals de cogeneració es solen situar pròximes als llocs de consum.
• Augmenta la competència entre els productors.
• Permet crear noves empreses.
• S'adapta bé a les zones aïllades o ultraperifèriques.

Sistemes de cogeneració:

• Plantes amb motors alternatius; utilitzen gas, gasoil o fuel-oli com combustible. Són molt eficients elèctricament però poc eficients tèrmicament.
• Plantes amb turbines de vapor; en aquests sistemes, l'energia mecància es produeix per l'expansió del vapor d'alta pressió procedent d'una caldera convencional.
• Plantes amb turbina de gas; es crema combustible en un turbogenerador, cedint part la seua energia per produir energia mecànica. N'hi ha de diferents tipus: de cicle simple, cicle combinat i cicle combinat a condensació.
• Trigeneració; es basa en produir calor, electricitat i fred.

I fins aquí el que us puc dir sobre la cogeneració, espero que us hagi servit i hagueu après quelcom, fins la pròxima!

Races de gossos X

Bona tarda bloggeros, avui he avançat la meua actualització de dissabte a divendres a la tarda, perquè demà no podré fer-ho. Avui parlarem d'una altra raça de gos i amb aquesta ja en van 10, que ja són bastantes eh, i avui la raça afortunada ha estat el gos Llaurador Retriever.

Origen i història:
L'origen d'aquest gos és al s. XIX a Terranova, aquests gossos ajudaven als pescadors ja que estava ensenyat per saltar a l'aigua quan les barques s'apropaven al port i recollia amb la seua boca les puntes de les xarxes plenes de peix que les remolcava fins a terra, on els seus companys de tripulació buidaven la càrrega. Alguns d'aquests gossos van anar al Regne Unit on van passar a treballar com a caçadors i els van creuar amb gossos d'allí, aquests gossos que van anar al Regne Unit tenien dos talles ben diferents, uns eren grossos i se'ls anomenava Terranova i els altres més petits St. John.
El Llaurador Retriever regna com el caçador de muntanya. En qualsevol activitat que faci aquest gos s'hi entrega amb molt de gust, per això el fa ser una de les races més conegudes per la gent.

Característiques físiques:
És fort, amb un cos robust, amb un crani ample i coll gros. Té unes mandíbules de longitug mitja, fortes. El morro és gros amb les fosses nasals ben desenvolupades. Té una cua grossa a la base, que es va afilant gradualment cap a la punta, de longitud mitja. El pelatge és dens i resistent a l'aigua. Curt, molt dens i sense ondulat. Els ulls són de mida mitja i molt expressius. Els colors del gos són negres, grocs, dorats, color crema i a vegades amb taques blanques al pit. Els mascles fan entre 56 i 60 cm i les femelles entre 54 i 56.

Caracterísitques psíquiques:
Aquests gossos adoren a les persones. Com més temps passin amb elles, més feliços seran. Solen ser pacients amb els nens, i mascoltes maravelloses. No és un gos guardià, podrien bordar per avisar, pero mai acutaran de forma més agresiva. És un gos molt sensisble. És disciplinat, pacífic, amigable, tranquil, alegre i no agresiu. És molt adequat com a gos de família, és obedient i dòcil. És un bon nadador i viu feliç a la es zones on el mar hi és pròxim. Confiat i intel·ligent i s'adapta a qualsevol ambient. Li agrada cridar l'atenció i necessita sentir-se part de la família. Fàcil d'entrenar i accepta amb entusiasme qualsevol tipus de feina. Però com que són gossos molt actius si no se'ls estimula de forma adequada s'aborriran molt ràpidament i llavors poden causar problemes a casa degut a que són molt moguts i a la seva mida.

Per cuidar-lo i problemes de salut:
És un gos que necessita molta acitivitat física, i necessita fer exercici i jugar regularment. Passejos llargs de 3 a 5 vegades per setmana i jocs és suficient. I si tenim el mar o algun lloc aprop també li va bé nedar i jugar a l'aigua. Pentinar-los 3 vegades per setmana, eliminant-li els pèls que te solts. Cuidar-li les orelles i tallar-li les ungles.
Aquests gossos són gossos que tendeixen a ser obesos si no se'ls cuida com es degut, també poden tenir displàisa a la cadera i al colze.

I fins aquí el gos d'avui, ja veieu que és un gos molt interessant i bonic, però com ja he dit alguna altra vegada, tampoc cal que ens fixem molt en que sigui d'una raça o altra si simplement el volem com a animal de companyia i recordeu que a les gosseres n'hi molts, de molt bonics i que esperen algú!! Fins la pròxima!!

Energia maremotriu

Bon dia gent, avui parlarem d'una altra energia renovable, en aquest cas l'energia produïda per les marees, o sigui l'energia mareomotriu.

Què és?
L'energia mareomotriu és la que resulta d'aprofitar les marees, és a dir, la diferència d'altura mitjana dels mars segons la posició relativa de la Terra i la Lluna, i que resulta de l'atracció gravitatòria entre la Lluna i el Sol sobre les masses d'aigua dels mars. El rang mitjà de les marees està típicament entre els 0,5 i 1 m. La pujada de les aigües es denomina flux mentre que el descens es coneix com a reflux. Els moments de màxima elevació del flux són la plenamar i tenen lloc quan la terra, la lluna i el Sol estan posicionats al voltant d'una línia. Els moments de màxim reflux s'anomenen baixamar i tenen lloc quan la Terra, la Lluna i el Sol estan perpendiculars entre ells. La variació entre marea baixa i alta es dóna en un període semidiürn d'aproximadament 12 hores i 25 minuts. La magnitud de les marees canvia segons cada mes lunar. L'energia estimada que es dissipa per les marees és de l'ordre de 20.00 TWh i d'aquesta se'n considera recuperable al voltant de 200 TWh.

Funcionament:
La ubicació ideal per instal·lar una central mareomotriu és un estuari, una badia o una riera on l'aigua hi penetri. S'aprofita la diferència d'altures interposant parts mòbils al moviment natural d'ascens i descens de les aigües juntament amb mecanismes de canalització i dipòsits, per obtenir moviment en un eix.
-Quna la marea puja, les comportes dels dics s'obren i l'aigua entra a l'embassament.
-Quan l'aigua arribar al seu màxim niell, les comportes es tanquen.
-Durant la baixamar el nivell del costat contrari de l'embassament (el del mar) descendeix-
-Quan la diferència arriba al seu màxim s'obren les comportes de les turbines perquè l'aigua passi a través d'elles cap al mar.
-La força de l'aigua mou l'hèlix de la turbina i aquesta en girar acciona un generador que té acoblat, que és el que produeix l'electricitat.

I fins aquí l'explicació sobre l'energia mareomotriu, un tipus d'energia renovable interessant als llocs on es pot aplicar, ja que per exemple a Almenar això no seria gaire aplicable...Fins la pròxima!!

Races de gossos IX

Hola a tots i a totes, pels que ho seguiu habtiualment i sabue quan actualitzo i tot, ja haureu vist que aquest cap de setmana m'he retardat...Avui parlarem d'una altra raça de gos, i amb aquest ja diria que en van 9, i avui la raça elegida és el rottweiler.
Origen i història:
Aquesta raça és d'origen alemany, l'origen de la raça no està clar del tot, com sol passar amb les races de gossos que ja fa molts ens acompanyen. Hi ha diverses hipòtesis sobre el seu origen però la més acceptada és que els seus antecessors eren gossos del tipus mastí que acompanyaven als romans durant les seues invasions. El nom d'aquesta raça es deu a l'assentament que els romans van fer a la regió almemanya de Rottweil. Allí els antepassats d'aquests gossos eren utilitzats com a gossos de protecció i per guiar ramats. També s'utilitzaven com a gossos de tracció i gossos polícia.

Caracterísitques físiques:
És un gos de mida mitjana robus, ni lleuger, ni fràgil i amb les extremitats no massa altes. La femella mesura entre 56 i 63 cm i pesa uns 40 kg, i els mascles mesuren entre 61 i 68 cm i pesen uns 50 kg. Tenen un pèl llanós internament i de llargada mitja, i dur i ben fixat a la capa externa. El color del pelatge és un senyal d'identitat d'aquests gossos, són negres amb marques d'un color entre groc i marró ben marcades per sota de la cua, del morro, coll, pit i extremitats. El pelatge no necessita un tracte especial. Tenen un cap gran amb un crani de longitud mitjana i ample entre les orelles. El nas es relativament gros ample i negre. Amb els llabis negres. Els ulls són de mida mitjana de color marró fort. Coll fort i llarg i moderadament arquejat. La cua de forma natural segueix la línia superior en repòs pot també penjar.

Característiques psíquiques:
És un gos amb tendència amigable i pacífica, bondadós amb els nens, és un gos molt afectuós, obedient, dòcil i amb una disposició per treballar. Segur de sí mateix, gens nerviós ni espantadís. Reacciona al seu entorn amb una gran atenció, per això són uns excelents guardiants. Fort i amb molta energia i necessita que l'amó tingui la suficient autoritat com per a criar-lo d'una manera adequada.

Atencions:
Com que són uns gossos fort amb molta energia necessiten fer exercici diari. Un dels problemes més comuns amb aquest tipus de gossos és la displàsia de cadera.

Com heu vist aquest gos tot i no gosar de molta popularitat, ja que molts criadors trien només els exemplars més dominants i les aparacions en algunes pel·lícules tampoc han ajudat a millorar la seua imatge. I fins aquí l'explicació del gos d'avui. Fins la pròxima!!

Energia eòlica

Bon dia seguidors del meu bloc (que jo sé que n'hi ha encara que són bastant callats), avui dimecres parlarem de l'energia eòlica.
Introducció:
L'energia eòlica és l'energia obtinguda del vint, és a dir, l'energia cinètica generada per efecte de les corrents d'aire i que es transformada en altres tipus d'energia aprofitable per l'activitat humana.
Acutalment l'energia eòlica s'utilitza principalment per produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors. A Espanya l'any 2008 el percentatge de l'energia elèctrica aportada per l'energia eòlica va representar l'11% de l'energia elèctrica consumida.
Funcionament de l'energia eòlica:
L'energia del vent està relacionada amb el moviment de les masses d'aire que es desplacen d'àrees d'alta pressió a àrees de baixa pressió, amb velocitats proporcionals al salt de pressió.
Els vents es generen com a conseqüència del calentament no uniforme de la superfície terrestre per part de la radcació solar. Els continents absorbeixen menys quanitat de llum que els mars, per la qual cosa, l'aire que hi ha sobre la terra s'acalenta s'expandeix i s'eleva i l'aire més fred i més pesat es posa en moviment per ocupar el lloc deixat per l'aire calent, amb aquest moviment es genera el vent.
Funcionament dels aerogeneradors:
L'antecedent directe dels actuals aerogeneradors són els molins de vent, que encara avui s'utilitzen per moldre el gra o extreure gra.
Un molí és una màquina que té aspes o pales unides a un eix comú, que comença a girar quan bufa el vent. Aquest eix està unit a diferents tipus de maquinària, per exemple, màquines per moldre gra, bombejar aigua o produir electricitat.
Per l'obtenció de l'ectricitat, el moviment de les aspes acciona un generador elèctric que converteix l'energia mecànica de la rotació en energia elèctrica, aquesta es pot emmagatzemar en bateries o anar directament a la xarxa elèctrica, el funcionament és simple, i el que es busca és la construcció d'aerogeneradors que siguin cada vegada més eficients.
Parcs eòlics marins:
L'objectiu d'aquest tipus d'instal·lacions seria doble. Per un costat aprofitar el vents més forts que hi ha alta mar, i que podrien permetre produir fins i tot el doble d'energia d'un aerogenerador normal, i reduir l'impacte ambiental a les costes i llocs on s'instal·len parcs eòlics.
Situació d'Espanya i Catalunya:
Espanya ocupa el segon lloc mundial darrere d'Alemanya amb una potència de 9.653 MW seguida pels Estats Units, però encara està lluny d'Alemanya amb una potència de més de 17.000 MW.
Dins d'Espanya, Catalunya ocupa el lloc número 11 darrere del País Basc amb una potència de 144.140 Kw, el primer lloc l'ocupa Galícia amb una potència de 2.452.480 Kw

Races de gossos IX

Avui dissabte ja sabeu de que toca parlar no?Doncs si, ho heu endevinat de races de gossos, i avui toca parlar dels dàlmates, perquè avui n'he vist un tot just sortir de casa i he pensat, ja sé de que parlaré avui, dels dàlmates.

Origen i història:
L'origen de la raça no està clar i només es basa en suposicions. Les primeres evidències de l'existència es basen en que els grans mestres pintors italians del s.XVI en alguna d les seves obres ja sortien representats. Durant el s.XIX era habitual veure'l corrent en especial a la Gran Bretanya corrent a la vora del carruatges i segons sembla era com a protecció als viatgers dels carruatges. També se n'han vist representacions egípciees. I el que si que està clar és que el seu origen no és a Dalmacia com es creia, també s'ha utilitzat per la caça i com a guardià.

Característiques físiques:
Els dàlmates son gossos de bona musculatura, de mida mitjana entre 50 i 60 cm, amb una gran resistència. El pelatge és dur, curt i dens, de color blanc amb taques negres o marrons. Els peus són rodons amb dits ben arquejats i les ungles blanques o del mateix color que les taques. El nas és del mateix color que les taques. Els ulls són de color marró fosc o àmbar. Porten les orelles caigudes i doblegades.
El seu cap és llarg, amb un crani pla i sense arrugues. El morro és llarg i fort. Els ulls són de mida mitjana, rodons, brillants i d'expressió intel·ligent. La cua és forta a la base i es va aprimant gradualment cap a la punta i fa una petita corba cap a dalt.
Quan neixen no tenen taques i els hi sortiran després.

Característiques psíquiques:
És un gos que requereix activitat física i exercici. Són ràpids i resistents. Si se'ls deixa voltar lliures es possible que facin passejades llargues i tornin al cap de diversos dies. Són molt bons companys per a nens, però cal que el gos estigui ben socialitzat perquè si no pot fer mal al nen. És un gos molt sensible i que pateix molt amb el maltracte i que difícilment oblida. És un gos molt sociable i que pateix si se'l deixa massa temps sol, però també és un gos de caràcter independent intel·ligent i capaç de sobreviure per ell mateix.

I fins aquí la raça d'aquest dissabte!

Telecomunicacions

Avui falta un dia per les barraques de la UdG, i no us heu preguntat mai com s'ho fan els aparells perquè tu cantant pel micro es pugui sentir tan fort? Doncs avui us en faré una petita explicació.
Tot comença al micròfon; el micròfon és un aparell capaç de convertir les ones sonores en un senyal elèctric, el funcionament es deu a que el micròfon té una membrana anomenada diafragma que es mou amb les ones sonores i aquesta proudeix un senyal elèctric anàleg al so. De micròfons n'hi ha de dos tipus els dinàmics i els electrostàtics. El senyal elèctric general al micròfon és molt petit i cal amplificar-lo per tal que pugui ser transportat pels cables i convertit en so novament, això ho fa l'amplificador. La missió de l'amplificador és la d'augmentar la potència del senyal elèctric sense modificar-ne la seva qualitat, a més també pot regular el volum, to, balanç... Finalment aquest senyal arriba als altaveus que és capaç de tornar a convertir el senyal elèctric en ones sonores. Els altaveus diposen d'un imant permanent que genera un camp magnètic, una bobina que es troba dins del camp magnètic, un con de cartró anomenat diafragma que quan es mou fa moure l'aire produint el so i una suspensió i una aranya que mantenen la bobina al camp magnètic. El funcionament de l'altaveu consisteix en que quan la bobina rep el senyal elèctric, s'indueix un camp magnètic que interacciona amb el de l'imant permanent i es van generant forces d'atracció i repulsió entre els camps que fan moure la bobina. Hi ha dos tipus d'altaveu els d'aguts i els de greus.

Races de gossos VIII

Bones a tots, avui com és habitual els dissabtes parlarem d'una altra raça de gossos, i avui parlarem d'un dels gossos més populars, el pastor alemany. També es coneix per Gos Alsacià o Gos policia, ja que a molts països és utilitzat com a gos policia.

Història i origen:
Aquesta raça de gossos és originària d'Alemanya. Va sorgir a finals del s. XIX quan a Alemanya es va iniciar un programa de criança que va donar com a resultat el pastor alemany. És el resultat del creuament entre pastors de Turíngia i Wüttenberg i es va crear per guardar i protegir els ramats d'ovelles davant dels llops. Actualment aquesta raça no és només una de les més estimades pels amants dels gossos, sinó que a més les seves qualitats han estat de gran utilitat per polícies i exèrcits.

Caràcterístiques físiques:
Gràcies a les seves caràcterístiques físiques el pastor alemany té una gran capacitat per córrer. Els mascles fan entre 60 i 65 cm d'alçada mentre que les femelles fan entre 55 i 60 cm. I pesen entre 30 i 40 kg els mascles i entre 22 i 32 les femelles. La part posterior ha de tenir uns 30 graus d'inclinació.
El cap ha de ser proporcionat amb la mida del gos i la mandíbula ha de tancar en forma de tisores, o sigui els incisius superiors han d'adaptar-se com tisores amb els inferiors. Les orelles són amples de baix i acaben en punta i si no estan en repòs ni són petits estan sempre dretes i cap endavant. Els ulls són de mida mitjana, i foscos, d'expressió viva i intel·ligent. La cua és molt espessa i quan el gos està tranquil amb una mica de forma corvada. Són de color negre, gris fosc, moreno descolorit, d'un sol color amb taques regulars que són fosques, grogues i gris clar. El pelatge tan pot ser curt i dur, com llarg. I el nas sempre es negre.

Característiques psíquiques i atencions:
Els pastors alemanys són gossos molt treballadors, afecutosos amb la família, excel·lents com a guradians, pacients i protectors amb la canalla. Valents abnegats i fidels.
Cal vigilar de forma regular la seva salut, sobretot en els primers mesos de vida, ja que són propensos a agafar malalties. És una raça que necessita practicar exercici de forma continuada. Les sortides al camp, platja o muntanya són necessàries per poder mantindre la seva musculatura en forma i així evitar de patir atrofies com la displàsia de malucs que és força freqüent en exemplars inactius. Això contriubiex a preservar el seu equilibri físic, ja que és una raça especialment predisposada a patir trastorns temperamentals que poden degenerar en una neurosi. Cal anar amb compte amb la sobrealimentació ja que és una espècie que sempre té gana. Cal raspatllar-li el pèl cada dia.

I fins aquí la raça d'avui i que ara sapigueu una mica més sobre aquesta raça de gos. Cuideu-vos!!

Efecte hivernacle

Avui i després de que me l'hagin demana alguna que altra vegada, parlarem de l'efecte hivernacle, però serà un article senzill, per tenir clars els 4 conceptes principals i així treure de dubtes a la gent.
Què és l'efecte hivernacle?
L'efecte hivernacle és el fenomen pel qual determinats gasos, que són components de l'atmosfera retenen part de l'energia que emet la superfície de la terra, després de ser calentada per la radiació solar. Això no es produeix només a la Terra sinó que es produeix a qualsevol planeta que hi hagi una atmosfera.
Com es produeix?
A la superfície de la Terra arriba una petita quantitat de l'energia que emet el Sol, aquesta radiació a hagut de travessar l'atmosfera, i un cop arriba a la superfície, aquesta emet radiació infrarroja de la qual una part es queda retinguda pels gasos que hi ha a l'atmosfera i això fa augmentar la temperatura de la Terra, i al mateix és l'energia que fa funcioni el sistema climàtic de la Terra.





Conseqüència de l'efecte hivernacle?
L'efecte hivernacle en sí, no es perjudicial, ja que sinó fos per l'efecte hivernacle actualment a la Terra no hi hauria la vida com la coneixem avui dia, ja que si no fos per l'efecte hivernacle no hi hauria la temperatura adequada.
Gasos que provoquen l'efecte hivernacle?
Els principals gasos d'efecte hivernacle que hi ha a l'atmosfera són: el vapor d'aigua, el diòxid de carboni, el metà, òxids de nitrogen, ozó i clorofluorocarbonats. Aquests gasos tot i ser minoritaris a l'atmosfera són molt importants perquè són els generadors d'aquest efecte i és el que està passant actualment degut a l'augment d'emissions d'aquests gasos que hi hagut a l'atmosfera per la revolució industrial, amb el conseqüent augment de la combustió de combustibles fòssils tant per la indústria com pel transport.
Conseqüències d'aquest augment?
Aquest augment dels gasos provoca un augment de l'efecte hivernacle i aquest augment de l'efecte hivernacle pel que sembla és el principal precursor de l'anomenat canvi climàtic.

Espero que us hagi servit d'algo aquest article d'avui, i que ja sàpigueu una mica més de que va tot plegat. Fins la propera

Races de gossos VII

Avui dissabte com és habitual parlarem d'una raça de gos, hi avui parlarem dels Collie, o més coneguts com a Lassie per una película en que hi havia un gos protagonista d'aquesta raça.

Origen i història:
Collie fa referència a moltes races que tenen com origen Escòcia. Les muntanyes altes d'Escòcia són el lloc natural d'origen del collie. Era un gran pastor i podia portar fins a 500 ovelles. A diferència del collie actual, no tenia el pèl tan llarg i bonic. El collie va ser creuat amb el setter irlandès i el Borzoi i així es van obtenir les característiques actuals. La primera il·lustració d'un collie va ser l'any 1790. Els pastors han utilitzat aquesta raça durant segles, però les formes modernes d'aquesta raça es van desenvolupar a Anglaterra a finals dels 1800. Aquesta classe primerenca de collie es nombrada com collie escocès al segle XIX i principis del XX, eren més pesats i menys desenvolupats que els actuals. En l'acutalitat a Sud-Àfrica es continua utilitzant com a pastor, però de grans manats d'avestruços, pel seu sentit de la vigilància tan desenvolupat.
N'hi ha diferents varietats: el collie de pèl llarg, el collie barbut i border collie.

Caràcterístiques físiques:
Té el cos llarg en relació amb la seva altura. Els mascles fan entre 56 a 61 cm d'altura i la femella entre 51 i 56 cm. Pesa de 18 a 29 kg. Té els ulls marrons, les orelles són petites i cap enrere o davant quan el gos està alerta. El morro és llarg i llis i amb el nas negre. La seua cua és llarga i amb molt pèl, el pèl és dens dur al tacte suau i brillant si es cuida bé. El coll és musculós i fort té una expressió d'intel·ligència amb una mirada viva. Solen ser de color arena clar, arena fosc, tricolors o blue merle. Viuen uns 12 anys.

Característiques psíquiques:
Són uns gossos dolços i cuidadosos, intel·ligent i amb un design innat per complaure. Són una bona companyia per a la família i per altres gossos, molt lleials i fiels, tot i que poden desconfiar dels desconeguts si no li cauen bé. És un gos perseverant i molt bo cuidant a nens, li encanta vigilar els nens, és dolç, bon vigilant i molt atent. Amb els nens es deixa tractar com un peluix. No és un gos poruc o tímid. Si els membres de la família discuteixen sempre es fiquen al mig. Ha de ser cuidat amb carinyo i sense recórrer a la força.

Salut:
És una raça sana per naturalesa, i tenen molt pocs problemes congènis coneguts. La part del cos més delicada sol ser els seus ulls, s'han de netejar amb freqüència i viuen típicament entre 10 i 12 anys.

I fins aquí la raça d'avui, a veure si us animeu i em proposeu vosaltres alguna altra raça.
Cuideu-vos

Fruites importants de la meua vida: la pera

Avui parlarem sobre una fruita que ha marcat la meua vida de forma important, fins arribar en alguns moments a odiar-la sobretot cap a finals d'agost quan ja començava a estar fart de collir fruita i arribava a aquella bancal de conferençe amb uns rengs que no s'acabaven mai...Si senyores avui parlarem de la pera.

La pera és la fruita que prové del perer Pyrus communis de la família de les rosàcies, és un arbre cultivat a Europa, nord d'Àfrica i Àsia i el seu origen sembla que és a l'est d'Europa.
El perer és un arbre caducifoli que pot arribar fins als 10-15 metres d'alçada. La seva escorça és d'un color grisós i amb moltes esquerdes (per això quan agafes peres, acabes amb tots els braços rascats). Les fulles són simples i alternes, amb el marge sencer o finament dentat i forma oval, fan entre 5 i 8 cm de longitud i 3-5 cm d'amplada. Són de color verd intens i brillant.
Floreix sobretot durant el mes d'abril, les flores són blanques i estan agrupades a les puntes de les branques. Ara és una bona època per anar a veure els bancals de perers florits, i és força espectacular veure aquells camps amb les flors blanques i com es van combinant amb els bancals de flor rosada, que són els presseguers. Les peres es poden anar collint al llarg de l'estiu depenent de la classe, n'hi ha moltes classes, però les més conegudes són: la conferençe, la llimonera, blanquilla, alejandrina, williams i castell.

La pera és una font rica de fibra soluble, conté beta carotè, i és una bona font de vitamina C i potassi i d'energia. Per totes aquestes caràcterístiques, la pera és un bon aliment pels diabètics, ajuda a mantenir el control de sucres a la sang, el seu consum habitual també pot ajudar a mantindre els nivells de colesterol, rica en pectina, ajuda a les digestions pesades, i és molt útil en les dietes per perdre pes, ja que pel seu contingut en fibra manté la sensació de plenitud i neteja l'organisme.
La pera també és un aliment ideal per al deslletament dels bebes, degut al seu gust suau i al fet que quasi bé mai provoquen alèrgies. A la medicina xinesa s'utilitza pel tractament dels pulmons.
I fins aquí l'entrada d'avui, si algú vol fer algun comentari sobre les peres o la seva experiència en la seva recol·lecció ja ho sap, que fagi un comentari!

Races de gossos VI

Avui dissabte, parlarem d'algun animal, i avui el blog va dedicat als galgos.

Origen i història
El Galgo és una raça originària d'Espanya, per això també se l'anomena Galgo espanyol i està inclòs dintre de la llista de gossos llebrers de pèl curt.
Es creu que el Galgo va ser portat a Europa occidental pels antics celtes quan es van instal·lar a les Gàl·lies. Aquesta tesi l'apolla el fet que el nom de la raça segons sembla deriva de Canis gallicus o Gallicus Veltragus. L'aparició del Galgo a Espanya correspondria, doncs, a les migracions cèltiques cap a la Penínusla Ibèrica i al seu posterior assentament a Galícia.
Un segon aport de sang es deuria al Sloughi, llebrer àrab introduït a Espanya al segle IX pels musulmans. A principis dels anys 30 es van produir nous creuaments, amb el Greyhound. Aquesta aportació genètica, tot i que va ser beneficiosa pel qua fa a velocitat, ràpidesa i lleugeresa, va destruir la puresa de la raça, l'estàndard de la raça es va reformar el 1981.
Caracterísitques físiques:
Tenen un aspecte atlètic i estilitzat, amb potes llargues i pit voluminós, que els permet agafar grans velocitats. Els mascles solen medir entre 62 i 70 cm i entre 60 i 68 cm les femelles. Tenen una capa de pèl curt, llis i molt fit, però existeix també la varietat de pèl dur, que presenta un pèl aspere i llarg, repartit homogèniament per tot el cos, amb barba, bigotis i serrell. Els colors més típic són: atigrat, canella, negre, blanc, roig i torrat.

Caràcter i usos:
Són uns gossos amb un caràcter sèrio, tímids i nobles. Es fan servir moltes vegades per la caça major o de llebres o per carreres, però en els últims anys també està guanyant pes com a animal de companyia, s'adapten be a la vida a casa i s'adapten a compartir la casa amb altres animals, no necessiten res especial però han de fer força exercici.
Molts dels gossos que s'adopten han estat gossos mal tractats que els han salvat molt sovint de morir, però tot i això, encara es duen a terme pràctiques com penjar-los quan no serveixen per la caça una mostra de gran crueldat cap a aquests animals.

I fins aquí la raça d'avui, i una de les coses que voldria que us quedessiu és que no és just que matin i maltractin uns gossos que ja no serveixin per la caça, potser hi hauríem de reflexionar tots una mica...ens veiem pròximament.

Robot SCARA

Per l'article d'avui comptem amb una col·laboració de luxe, es tracta d'en Gerard Guixé, estudiant de la UPC que enguany està fent el seu projecte final de carrera i avui ens fa un petit article sobre que ha fet fins ara.

Aquest article està fet a petició del meu amic Serni, que em va demanar si podia fer un article sobre el meu projecte final de carrera, espero no avorrir-vos massa amb aquest article.
El meu projecte tracta de la recuperació d'un braç robot del tipus SCARA, que hi ha a un laboratori de la universitat, que fa molts anys que està abandonat i espatllat, i per idea d'un professor ara el volen recuperar per poder-lo fer servir posteriorment en pràctiques d'alguna assignatura d'automatització.
Un robat SCARA és un tipus de braç robot que té uns moviments determinats, té dues rotacions seguides, i una translació com es veu a la imatge 3d del robot.
El primer problema que va sorgir, es que no conservaven res de la fitxa tècnica del braç robot, el tipus de motor que té, les tensions de funcionament, no estava escrit enlloc i s'havia de trobar.
També tenia el problema de que la part de comunicació amb l'ordinador, independentment de que amb els ordinadors acutals no valdria ja que els ports d'entrada a l'ordinador han canviat respecte ordinadors de principis dels 90, els sistemes operatius actuals no tenen res a veure amb els de fa vint anys, un programa que funcionava amb MS-DOS, o Windows 3.X, no pot funcionar amb un ordinador amb Windows XP, Vista o 7.
Després analitzant tot més en profunditat es va el localitzar el problema del robot i les plaques del control PID, per moure cada motor estaven en bon estat i es podien aprofitar, això ha estalviat molta feina!!
PID és una tècnica per posicionar motors, tu li indiques la posició a la que vols anar amb una tensió, ell compara aquesta tensió amb la tensió corresponent a la posició que està actualment i llavors sap si s'ha de moure cap a la dreta o cap a l'esquerra i quant, PID vol dir Proporiconal (multiplica) Integral Derivatiu, això és que l'error (la diferència entre la posició desitjada i la que es troba) la fa suau, quan l'error disminueix, (ja està més a prop de la posició final), el moviment és més lent per no passar-se de llarg.
Bé i per avui finalitza l'article, perquè és el punt on es troba el projecte en el disseny de la placa i la posterior programació per tal que funcioni.
Espero que en dos mesos pugui continuar l'article i explicar el final de la història, perquè sinó voldrà dir que alguna cosa no ha anat bé, i això voldria dir no entregar el projecte. Salut, cuideu-vos i gràcies per llegir fins al final aquest rotllo.

Races de gossos V

Avui dissabte tornarem a parlar d'una raça de gossos, i ho farem per parlar sobre una raça de gossos que en els últims anys es podria dir que s'ha ficat de moda, parlarem sobre els Boxers.
Origen i història de la raça:
Aquesta raça de gossos és d'origen alemany i prové de creuar un bullenbeiser i un bulldog. Antigament es feia servir per la caça ja que era molt útil per aquest fi degut al morro que té.
Característiques físiques:
Els mascles fan entre 49 i 50 cm i pesen entre 25 i 35 kg, les femelles fan entre 45 i 51 cm i pesen uns 28 kg. Tenen un cap fort, un morro amb una màscara negra, ulls castanys, un nas ample i negre, un coll fort, rodó i musculós i un pit ample. Si no els hi tallen quan són petits, tenen unes orelles caigudes i planes a cada costat del cap. Té un pelatge curt, brillant i suau. És un gos molt musculat i fort.
Característiques psicològiques:
Són molt apropiats com a gossos de companyia, família i pel tracte amb els nens, a més són bons gossos de treballs i per esport. També estan recomants per especialistes per ajudar a persones amb deficiències psicològiques. El seu ensenyament es millor si es fa quan és petit, ja que els Boxers solen tenir una personalitat forta, fent que quan siguin grans costi molt més ensenyar-los.
Els hi agrada molt jugar, i no els hi agrada estar tancats, prefereixen estar a l'aire lliure, per això s'han passejar sobint i fer exercici amb ells. És un gos molt noble i molt fidel, molt carinyós amb els seus i valent.
Possibles problemes de salut:
Els Boxers són susceptibles als tumors. Entre els possibles problemes també hi ha la displasia, també poden tenir epilèpsia, alguns són delicats de pell i poden tenir algun tipus d'enfermetat cutània on la dermatits alèrgica és comú.

I fins aquí la raça de gossos d'avui, que vagi molt bé i els qui comencin avui les vacances que els hi vagi molt bé també.

Els préssecs

Avui parlarem sobre una fruita molt important a la meua vida, més que res perquè m'ha donat feina durant molts anys, i perquè per Almenar és un dels cultius més importants, el préssec (o prèssic per la gent del poble).
Els préssecs:
El préssec és el fruit del presseguer (Prunus persica), és de pell vellutada i segons la varietat pot ser d'un color entre groc i taronja o roig. És una fruita amb pinyol (drupa).
La principal virut dels préssecs és la seva riquesa en carotes, entre ells la xantofila, que és el carotenoide que li dóna la coloració groga aquesta fruita. Entre les seves virtuts més interessants hauríem de mencionar les seves propietats anticanceroses, especialment en la protecció de càncers d'estómac. Es carotes posseeixen altres vituts com les de protegir les nostres artèries o manternir-se joves durant més temps. La seva presència en el cos garanteix la bona salut de la visió, imepdint la formació de les cataractes o la hipersensibilitat a la llum solar; el bon estat de la pell, de les dents o de les genives. Protegeixen el nostre estómac, impedint la formació d'úlceres o ens ajuden a mantenir-nos més joves durant més tmpes a l'eliminar l'acció destructora dels radicals lliures. Per tant, el préssec, per la seva riquesa en carotes, vitamina C i seleni, es pot considerar un bon antioxidant.
És un aliment poc pesat per a l'estómac i ajuda al fetge a realitzar els processos digesitius a l'incrimentar la producció de la bilis i afavorir la digestió dels greixos. Es diu, doncs, que és un fruit colerètic i, igual que la xicoira o el dent de lleó, per exemple, resulta molt útil per a judar en els processos d'insuficiència biliar. Igualment el seu suc, per les seves propietats diürètiques i àcides, resulta ideal per a evitar els càlculs renals o de vesícula o ajudar a la seva dissolució, especialment si barregem el seu suc amb mel. A més, té propietats lleugerament laxants pel que pot resultar molt eficaç, per a prevenir el restrenyiment.
És ric en minerals, potassi, fòsfor, magnesi, zinc i seleni. Menjar aquesta fruita pot resultar molt interessant en joves que estiguin en període de creixement o que necessiten energia per als seus estudis, però també en persones majors per a prevenir la descalcificació que condueix a l'osteoporosi.
Els préssecs són fruites del temps perquè aguanten molt poc una vegada collits. Han de menjar-se fresocs i és millor fer-ho quan estiguin ben madurs.
Els presseguers:
Són arbres de la família de les rosàcies que creixen en les reginos càlides de tot el món. Procedeixen de la Xina on eren molt apreciats per les seves propietats rejovenidores, fins al punt que eren considerades com el símbol de la immortalitat. Des d'aquí es van estendre a Europa, sent Espanya, Grècia i Itàlia els majors productors.
I fins aquí l'explicació d'avui, i us animo a venir un dia d'aquests al poble on hi ha gran quantitat de presseguers i que ara estan tots florits, la qual cosa es força espectular, ja que hi ha molta superfície d'un color rosa característic d'aquesta flor.

Ós panda

Avui parlarem d'un animal curiós, és una animal que crida l'atenció per la seva coloració del pèl, i amb el qual jo es veu que hi tinc una assemblança bastant gran o com a mínim això pensaven els aficionats del Guissona una vegada que hi vaig anar a jugar a futbol...en fi millor no barrejar el futbol amb tot això...
L'ós panda és una espècie de mamífer que pertany a l'ordre dels carnívors, és una espècie nativa de la Xina i actualment està en clar perill d'extinció, es calcula que hi ha uns 1600 exemplars en llibertat i 188 en captivitat. El nom de l'ós panda en xinès significa gran ós-gat. L'ós panda es va conéixer a Occident quan un caçador el 1869 en va portar una pell a un misioner jesuita.
Hàbitat:
L'ós panda viu als freds i humits boscos de bambú de l'est del Tíbet i sud-oest de la Xina, viu en regins muntanyoses de fins a 3500 metres i ambients terrestres.
Característiques físiques:
És un mamífer que sol fer entre 1 i 1,5 metres d'alçada i pesa uns 140 kg i en llibertat viu uns 20 anys. Les orelles, el nas, el pèl del voltant dels ulls, les espatlles i les extremitats són negres, mentre que la cara, el ventre i el llom són de color blanc. Les orolles són ovalades i erectes. La pota del panda presenta 5 dits i a més tenen una modificació dels ossos del canell que fan que presenti un sisè a mode de dit polze. Les potes del davant són fortes i aptes per escalar, mentre que les del darrer són més curtes. I els seus són petits i a diferències de la resta d'óssos presenten unes pupil·les verticals cosa que els dóna el nom de gran ós-gat.
Les cries quan naixen són molt petites pràcticament sense pèl i pesen uns 90 grams.
Alimentació
L'ós panda s'alimenta bàsicament de bambú, un 99% de la seva alimentació està basada amb el bambú, però també menja insectes, ous i petits rosegadors. Pot arribar a consumir 40 kg de bambú al dia i pot dedicar fins a 14 hores al dia per alimentar-se, també beu molta aigua.
Reproducció
Els óssos panda arriben a la maduresa sexual als 5 anys. L'època d'aparallament es desenvolupa durant la primavera entre març i abril, en l'època d'aparellament hi pot haver fins a 5 mascles per una femella fèrtil, i el que destaqui és qui tindrà el dret de copular amb ella. La copula dura entre 30 segons i 5 minuts, però el mascle la pot muntar vàries vegades per assegurar-se la fecundació, les còpules solen ser bastant sorolloses.
La gestació dura uns 135 dies i les cries naixen pesant entre 90 i 130 grams, normalment en neix només una i quan en naixen dos la mare n'elegeix només una. Quan neix la cria és cega i té una coloració diferents, ja que no adquirirà la coloració definitiva fins un mes després d'haver nascut. La mare alimenta a la cria entres 6 i 14 vegades al dia, la cria comença a caminar a partir dels 75 dies i viurà amb la mare fins als 2 anys de vida.
I fins aquí una petita ressenya sobre els óssos panda espero que us hagi ajudat a saber una més sobre aquests animals, que entre moltes coses són el símbol de WWF. La informació l'he extret de: http://es.wikipedia.org/wiki/Ailuropoda_melanoleuca http://mediodia.galeon.com/#inicio http://www.estudiantes.info/ciencias_naturales/oso-panda.htm
Cuideu-vos i fins la pròxima!!

Energia solar fotovoltaica

Avui parlarem sobre una altra manera d'aprofitar l'energia solar amb un altre tipus de plaques, parlarem sobre l'energia solar fotovoltaica.
Què és?
L'energia solar fotovoltaica és l'obtenció d'electricitat mitjançant plaques fotovoltaiques que funcionen amb la radiació solar.
Com funcionen les plaques?
Les plaques o mòduls fotovoltaics estan format per dispositius semiconductors tipus diode que, quan reben radiació solar s'exciten i provoquen salts electrònics, generant una petita diferència de potencial als seus extrems. L'acoplament en sèrie de varis d'aquests fotodiodes permet obtenir voltatges més grans amb configuracions molt senzilles i aptes per alimentar petits dipositius electrònics. A una escala més gran, la corrent elèctrica continua que proporcionen les plaques fotovoltaiques es pot transformar en corrent alterna i injectar-la a la xarxa.
Tipus d'instal·lacions?
Bàsicament es diferencia entre dos tipus d'aplicacions de l'energia solar fotovoltaica: instal·lacions aïllades de la xarxa elèctrica i centrals de generació connectades a la xarxa.

• Sistemes aïllats d'energia solar fotovoltaica, gràcies a aquesta es pot tenir electricitat en llocs allunyats de la xarxa de distribució elèctrica. Així es pot diposar d'electricitat a cases de camp, refugis de muntanya, bombejar aigua...Els sistemes aïllats es componen bàsicament de la captació d'energia solar amb les plaques solar fotovoltaiques i emmagatzematge de l'energia elèctrica produïda en bateries.
• Sistemes fotovoltaics, connectats a la xarxa, aquesta aplicació consisteix en generar electricitat mitjançant plaques fotovoltaiques i injectar-la directament a la xarxa de distribució. Actualment a Espanya les companyies elèctriques estan obligades per llei a comprar aquesta energia elèctrica injectada a la xarxa.

A España el model més desenvolupat d'instal·lacions connectades a la xarxa és el conegut com a hort solar, que consisteix en l'agrupació de diferents instal·lacions de propietaris diferents en sòl rústic. Cada instal·lació té una potència de fins a 100 kw i poden ser fixes o amb seguiment, que són instal·lacions que segueixen el recorregut del Sol per maximitzar la generació elèctrica.
I fins aquí una petita explicació sobre aquest tipus d'aprofitament de l'energia solar, un més de tots els que us he explicat fins ara, una altra manera interessant de fer servir l'energia solar. Ara també és important remarcar la importància de les instal·lacions aïllades la qual cosa permet ser independent de la xarxa elèctrica.
I ja ho sabeu per qualsevol cosa o tema que voleu que tracti comentari!

Ós polar

Avui, i després d'aquests dies de neu i fred que hem passat (a Girona encara hi ha algun rogle amb neu), parlarem d'un animal que no descarto veure'n algun per Girona mateix si torna a fer la nevada que ha fet aquesta setmana...L'Ós polar.
L'ós polar o ós blanc (Ursus maritimus) és un gran mamífer de l'ordre dels carnívors i viu a la zona polar o les zones més gelades de l'hemisferi nord.
Descripció:
Presenten un perfil més allargat que la resta d'ossos i unes potes més allargades i musculoses que els permet fer unes grans caminades i nedar llargues distàncies. Les orelles i les cua són petites per tal de perdre el mínim de calor per aquí. També tenen una gran capa de greix per ajudar a mantenir la calor corporal i un dens pelatge que en realitat no és blanc, sinó translúcid, i els quals tenen aire per dins cosa que encara els permet un major aïllament del fred exterior, sota aquesta capa de pel tenen la pell que és negra per atreure més la radiació solar i com que la llum s'hi reflecteix dóna aquesta sensació de pèl blanc. Els mascles arriben a pesar uns 500 kg i les femelles uns 250 kg, tenen una longitud de 2,5 m el mascle i 2 la femella, i una altura de 1,5 m. I poden arribar a viure uns 28 anys. No hibernen i a l'hiverns moltes vegades els segueixen guineus àrtiques per menjar la carronya que deixen al seu pas.
Alimentació:
Són grans carnívors, però a l'estiu també poden menjar certa quantitat de vegetals de la tundra, tot i que són capços de nedar grans distàncies capturen les seves preses a terra o sobre el gel i són els majors depredadors del seu hàbitat. S'alimenten bàsicament de foques, però també poden menjar peixos, petites aus, i els seus ous, moluscs, crustàcis i a vegades ataca a morses joves i algunes balenes o belugues quan als forats que fan per poder respirar. Els óssos poden arribar a menjar 30 kg de carn al dia i no beuen aigua, ja que en el seu hàbitat és àcida i salada, treuen els fluids que necessiten de la sang de les seves preses. Poden arribar a ser caníbals sobretot els mascles menjant-se cries d'ós o óssos morts.
Reproducció:
El període d'aperallament és entre abril i maig. Però els òvuls no es fertilitzen fins al setembre en el que es coneix com a implantació diferida. Durant aquest temps les femelles han acumulat moltes grasses, ja que les femelles que han de criar són les úniques que durant l'hivern es fan un cau per passar-lo allí i cuidar les cries. Les cries naixen a l'octubre fent uns 30 cm i pesant 700 g. són cecs i no tenen cap dent. Durant 5 mesos les cries seran amamantades per la mare i creixen bastant ràpid, així a principis d'estiu ja estan apunt per seguir la mare. Els óssos arriben a la maduresa sexual als 5 anys.
Amenaces:
La principal amenaça per la seva existència és l'home, els esquimals en caçaven per la seva carn i pel seu fetge, i amb l'arribada dels colons europeus es van començar a caçar com esport i per evitar incursions als seus poblats. La seva caça ara està prohibida però ara també altres amenaces com l'acumulació de contaminants a l'atmosfera artíca i al gel, i el canvi climàtic que està fent que el gel de la zona on viuen es descongeli fins a tres setmanesa abans que la dècada de 1970. L'únic animal que el pot atacar són les morses.

I fins aquí la meva explicació sobre els óssos polars, avui dissabte si voleu saber-n'hi més coses aquí us deixo les pàgines d'on he tret jo la informació i si en sabeu algo més i voleu fer alguna aportació, feu comentaris!!! Fins la pròxima.
http://es.wikipedia.org/wiki/Ursus_maritimus
http://www.botanical-online.com/animales/osopolar.htm

Refrigeració per absorció

Avui us parlaré d'un tema clau en el meu projecte de final de carrera, la refrigeració per absorció. Aquí explicaré el cicle amb aigua-bromur de liti, però també existeix amb amoníac-aigua, en aquest cas, l'amoníac fa el paper de l'aigua i l'aigua fa el paper del bromur de liti.
La refrigeració per absorció es basa en el cicle d'evaporació-condensació de determinades substàncies químiques. La màquina de refrigeració per absorció es compon de quatre elements: evaporador, absorbidor, generador (també anomenat separador), i condensador. I en la màquina de refrigeració per absorció aigua-bromur de liti s'utilitza una barreja d'aigua i bromur de liti amb diferents concentracions a cada element, amb l'aigua com a refrigerant i el bromur de liti coma absorbent.
Descripció dels elements:

• L'evaporador és un recinte tancat que treballa a baixes pressions, on l'aigua s'introdueix en fase líquida i s'evapora prenent calor de l'aigua del circuit de refrigeració de l'edifici. Aquesta aigua del circuit de refrigeració entra a l'evaporador a temperatures entres 12-15ºC i en surt a temperatures 3-7ºC.
• Posteriorment l'aigua evaporada es barreja i condensa a l'absorbidor amb bromur de liti. I aquesta barreja en fase líquida és bombejada cap al generador.
• Al generador es fa servir una font de calor externa, que pot prevenir d'un sistema sola tèrmic, per tornar a separar l'aigua de bromur de liti, mitjançant una evaporació i reconcentrar la solució.
• Finalment, l'aigua obtinguda al generador passa al condensador on, a baixes pressions, cedeix temperatura i s'obté pura en fase líquida per tancar el cicle d'evaporació-condensació.
• Bomba de l'evaporador, es l'encarregada de fer circular a pressió el refrigerant pels tubs de la secció de l'evaporador.
• Bombes de la solució, bombegen la solució de sal fins al generador i també fins al col·lector de polvorització de l'absorbidor.
• Intercanviador de calor, on la solució diluïda que es bombeja fins al generador des de l'absorbidor s'acalenta per la solució concentrada que es retornada a l'absorbidor.

I fins aquí el tema d'avui, si teniu algun dubte o en voleu discutir ja sabeu on trobar-me, al mòbil potser no ho proveu, perquè si se'n torna a anar la llum potser em quedo sense bateria jeje.
Fins la pròxima.

Races de gossos IV

Avui parlarem sobre una raça de gossos gegant, el Gran Danés o Dogo alemany. Aquests gossos destaquen per la seva altura i com a curiositat de que l'Scooby Doo.
Origen i història:
Aquesta espècie és originària d'Alemanya o de Dinamarca i procedeix d'altres races de gossos com Bullenbeisser i altres gossos de gran talla, tot i això hi ha monedes gregues en que surt el cap d'un gos similar a aquests en el seu origen aquests gossos eren utilitzats per la cacera d'animals de gran talla com per exemple els porcs senglars, llops i fins i tot óssos.
Característiques físiques:
Es tracta d'una raça gegant, la qual cosa ja dóna idea de la seva gran talla. Els mascles fan més 80 cm, i les femelles més de 72. Tot i que aquesta raça ostenta l'actual record mundial de talla en un gos viu en 107 cm, i l'ostenta Gibson. Són gossos elegants i amb força expressivitat a la cara. Els mascles han de ser tant llargs com alts, mentre que les femelles poden ser una mica més llargues que altes. I solen pesar uns 68 kg els mascles (tot i que poden arribar als 80) i les femelles uns 55 kg. Poden ser de molts colors diferents lleonats (des de colors més pàlids fins a dorats més intensos), atigrats, amb taques blaques i negres, negres intens i blau acer fosc.
Comportament:
Tenen un caràcter amistós, i no són tímids. És un excelent gos guardià i un bon gos de companyia. I són molt carinyosos i fidels amb els seus amos i de forma especial també amb els nens.
I fins aquí el gos d'avui, com podeu veure aquesta pot ser una molt bona opció com a gos de companyia, tot i que es necessita espai degut a la seva talla. Ara també cal dir que si un té ganes de tenir un gos no cal que es fixi només amb una raça, hi ha molts gossos i n'hi ha molts que estan a les gosseres esperant a que algú els vagi a buscar!
Dit tot això, ja ho sabeu, comentaris i contestaré el més aviat possible.

Aprofitament d'energia solar

Avui dimecres parlarem sobre una manera d'aprofitar l'energia solar per cuinar, ja sabeu que a mi hi ha uns quants temes que m'interessen força, i dos d'aquests són l'energia solar per un costat i el menjar per un altre...Doncs avui ho unirem tot en un. Per això avui parlarem dels forns solars.
L'energia solar no s'usa només per produir electricitat o energia tèrmica, també es pot aprofitar per fer les funcions d'un electrodomèstic. El forn solar encara que costi de creure és eficient i pot fer-se servir força temps igual que altres electrodomèstics, però amb alguna diferència: no contaminen en el seu ús i ens estalviem diners i energia. Per això hi ha organitzacions humanitàries que n'estan provement el seu ús, ja que no es necessita res més que Sol. Amb l'ús dels forns estalviem energia i a més evitem l'ús de combustibles. Els forns disposen d'un dispositiu per una major captació solar que colocarem en una posició o una altra segons la posició del Sol i el moment del dia.
Els forns solars es poden dividir en dues famílies:

1. De concentració: que tenen algun mecanisme, que s'utilitza per concentrar la llum en un punt i escalfar una àrea del forn on es cuinarà el menjar, permeten fregir o fer bullir aigua.
2. De capsa: on el forn és una capsa aïllada, dissenyada per capturar l'energia solar i mantenir calent el seu interior. La part superior és transparent per deixar passar la llum i hi ha plafons reflectors que ajuden a captar més la calor. L'interior de la capsa i el recipient en que es cuina han de ser negres per absorbir més la calor.

Avantatges de l'ús dels forns solars:

• Són ecològics i no contaminen en el procès de cuinar.
• Fomenta l'ús de les energies renovables.
• Econòmic en quan a diners utilitzats en la cocció dels aliments.
• És una bona solució en llocs on el clima en permet el seu ús quotidià.
• És un benefici en aquells països on els recursos energètics per cuinar són escassos o valen massa diners.

Desavantatges:

• Es necessita més temps per cuinar.
• Es depèn del temps.

Per acabar a continuació us adjunto un link on explica com construir un forn solar, ens animarem a fer-ne un?

www.sitiosolar.com/Imagenes/Imagenes%20Horno%20Solar/cartel%20de%20horno%20Solar2.pdf

Avui m'apeteix parlar sobre una altra raça de gos. Avui és una raça bastant més propera que les dos anteriors, avui parlarem del Mastí dels Pirineus.

Origen i història:
Hi ha diverses teories, però la que té més pes és una segons la qual van ser els fenicis qui van introduir a Espanya mastins procedents de Siria, i d'aquí en van sorigir les diferents races que hi ha a Espanya actualment. Aquesta raça està molt lligada al pirineu aragonès i navarrès on ajudava a la guarda dels ramats .

Característiques físiques:
Els mascles mesuren uns 77 cm d'alçada i les femelles uns 72 cm. És un gos molt ben proporcionat, molt musculós i un esquelet compacte. Té un cap gros i fort, té uns ulls petits de color avellana i molt expresius amb una mirada atenta, noble, simpàtica i inteligent. Té un pelatge molt espès, gruixut i moderadament llarg i de color blanc amb alguna taca ben definida.

Comportament:
Té un caràcter extraordinari perquè és molt carinyós amb la gent que coneix. Noble, dòcil i molt inteligent, però no dubta en treure el seu costat més ferotge i valentia davant dels estranys. Mai es fa enrere davant dels perills. En situacions extremes mostra la seua habilitat en la lluita i les pautes de comportament apreses després de segles de lluitar contra els llops. I benèvol en la relació amb els altres gossos coneixedor del seu gran poder.

I fins aquí l'article d'avui en que es parla d'una gran raça de gos. Espero que us hagi agradat l'article i per qualsevol cosa que en vulgueu puntualitzar deixeu comentaris!!!