Els préssecs

Avui parlarem sobre una fruita molt important a la meua vida, més que res perquè m'ha donat feina durant molts anys, i perquè per Almenar és un dels cultius més importants, el préssec (o prèssic per la gent del poble).
Els préssecs:
El préssec és el fruit del presseguer (Prunus persica), és de pell vellutada i segons la varietat pot ser d'un color entre groc i taronja o roig. És una fruita amb pinyol (drupa).
La principal virut dels préssecs és la seva riquesa en carotes, entre ells la xantofila, que és el carotenoide que li dóna la coloració groga aquesta fruita. Entre les seves virtuts més interessants hauríem de mencionar les seves propietats anticanceroses, especialment en la protecció de càncers d'estómac. Es carotes posseeixen altres vituts com les de protegir les nostres artèries o manternir-se joves durant més temps. La seva presència en el cos garanteix la bona salut de la visió, imepdint la formació de les cataractes o la hipersensibilitat a la llum solar; el bon estat de la pell, de les dents o de les genives. Protegeixen el nostre estómac, impedint la formació d'úlceres o ens ajuden a mantenir-nos més joves durant més tmpes a l'eliminar l'acció destructora dels radicals lliures. Per tant, el préssec, per la seva riquesa en carotes, vitamina C i seleni, es pot considerar un bon antioxidant.
És un aliment poc pesat per a l'estómac i ajuda al fetge a realitzar els processos digesitius a l'incrimentar la producció de la bilis i afavorir la digestió dels greixos. Es diu, doncs, que és un fruit colerètic i, igual que la xicoira o el dent de lleó, per exemple, resulta molt útil per a judar en els processos d'insuficiència biliar. Igualment el seu suc, per les seves propietats diürètiques i àcides, resulta ideal per a evitar els càlculs renals o de vesícula o ajudar a la seva dissolució, especialment si barregem el seu suc amb mel. A més, té propietats lleugerament laxants pel que pot resultar molt eficaç, per a prevenir el restrenyiment.
És ric en minerals, potassi, fòsfor, magnesi, zinc i seleni. Menjar aquesta fruita pot resultar molt interessant en joves que estiguin en període de creixement o que necessiten energia per als seus estudis, però també en persones majors per a prevenir la descalcificació que condueix a l'osteoporosi.
Els préssecs són fruites del temps perquè aguanten molt poc una vegada collits. Han de menjar-se fresocs i és millor fer-ho quan estiguin ben madurs.
Els presseguers:
Són arbres de la família de les rosàcies que creixen en les reginos càlides de tot el món. Procedeixen de la Xina on eren molt apreciats per les seves propietats rejovenidores, fins al punt que eren considerades com el símbol de la immortalitat. Des d'aquí es van estendre a Europa, sent Espanya, Grècia i Itàlia els majors productors.
I fins aquí l'explicació d'avui, i us animo a venir un dia d'aquests al poble on hi ha gran quantitat de presseguers i que ara estan tots florits, la qual cosa es força espectular, ja que hi ha molta superfície d'un color rosa característic d'aquesta flor.