Bones a tots, avui com és habitual els dissabtes parlarem d'una altra raça de gossos, i avui parlarem d'un dels gossos més populars, el pastor alemany. També es coneix per Gos Alsacià o Gos policia, ja que a molts països és utilitzat com a gos policia.
Història i origen:
Aquesta raça de gossos és originària d'Alemanya. Va sorgir a finals del s. XIX quan a Alemanya es va iniciar un programa de criança que va donar com a resultat el pastor alemany. És el resultat del creuament entre pastors de Turíngia i Wüttenberg i es va crear per guardar i protegir els ramats d'ovelles davant dels llops. Actualment aquesta raça no és només una de les més estimades pels amants dels gossos, sinó que a més les seves qualitats han estat de gran utilitat per polícies i exèrcits.
Caràcterístiques físiques:
Gràcies a les seves caràcterístiques físiques el pastor alemany té una gran capacitat per córrer. Els mascles fan entre 60 i 65 cm d'alçada mentre que les femelles fan entre 55 i 60 cm. I pesen entre 30 i 40 kg els mascles i entre 22 i 32 les femelles. La part posterior ha de tenir uns 30 graus d'inclinació.
El cap ha de ser proporcionat amb la mida del gos i la mandíbula ha de tancar en forma de tisores, o sigui els incisius superiors han d'adaptar-se com tisores amb els inferiors. Les orelles són amples de baix i acaben en punta i si no estan en repòs ni són petits estan sempre dretes i cap endavant. Els ulls són de mida mitjana, i foscos, d'expressió viva i intel·ligent. La cua és molt espessa i quan el gos està tranquil amb una mica de forma corvada. Són de color negre, gris fosc, moreno descolorit, d'un sol color amb taques regulars que són fosques, grogues i gris clar. El pelatge tan pot ser curt i dur, com llarg. I el nas sempre es negre.
Característiques psíquiques i atencions:
Els pastors alemanys són gossos molt treballadors, afecutosos amb la família, excel·lents com a guradians, pacients i protectors amb la canalla. Valents abnegats i fidels.
Cal vigilar de forma regular la seva salut, sobretot en els primers mesos de vida, ja que són propensos a agafar malalties. És una raça que necessita practicar exercici de forma continuada. Les sortides al camp, platja o muntanya són necessàries per poder mantindre la seva musculatura en forma i així evitar de patir atrofies com la displàsia de malucs que és força freqüent en exemplars inactius. Això contriubiex a preservar el seu equilibri físic, ja que és una raça especialment predisposada a patir trastorns temperamentals que poden degenerar en una neurosi. Cal anar amb compte amb la sobrealimentació ja que és una espècie que sempre té gana. Cal raspatllar-li el pèl cada dia.
I fins aquí la raça d'avui i que ara sapigueu una mica més sobre aquesta raça de gos. Cuideu-vos!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada