Pingüí emperador

Avui divendres i en portes ja del cap de setmana parlarem d'un animalet bastant conegut, avui no és un gos per això, avui parlarem del pingüí emperador.

Introducció:
El pingüí emperador (Aptenodytes forsteri) és el més gran de tots els pingüins i només viu a l'Antàrtida. Destaquen per ser uns gran nedadors, per la seva particular forma de protegir-se del fred, per la seva monogàmia i el peculiar viatge que realitzen a la recerca del seu lloc de cria.

Hàbitat:
El podem trobar per tota l'Antàrtida. Només se'l veu fora de les aigües antàrtiques en poques ocasions. Alguns exemplars arriben fins a Sud-amèrica (Argentina i Xile), fins a Nova Zelanda i alters illes oceàniques dels mars del Sud.

Caracterísitques físiques, alimentació i conducta:
El seu pes en adults ronda els 30-40 kg i mesuren entre 110-115 cm, tot i que l'any 2000 se'n va localitzar una colònia en que mesuraven fins a 1,70 m, i viuen una mitjana de 20 anys.
Tenen el cap i el coll per la part de darrere de color negre, mentre que la part del davant del coll és de color blanc ataronjat. El seu bec és fort i fi, lleugerament corbat cap a baix. Arriben a la maduresa sexual als 4 anys. El mascle té un plec abdominal que li serveix de bossa per a incubar l'ou i cuidar a la cria. La seua alimentació es basa en petits peixos, crustacis i calamars, com la resta d'espècies de de pingüins.
Les cries estan cobertes per un espès plomatge gris, més llanós i opac que els adults. Aquesta capa és vital en els primers dies de vida.
Per trobar el menjar el pingüí emperador pot submergir-se entre 150 i 250 m, i fins i tot es pensa que pot arribar a 565 metres. Poden contenir la respiració fins a 20 minuts, i la seva velocitat nedant és d'entre 6-9 km/h.
Per combatre el fred, aquests pingüins formen compactes agrupacions amb una curiosa conducta de relleu. Els que estan més a l'exterior poc a poc van endisnat-se al centre del grup, allí la calor es conserva millor, i al mateix temps els de l'interior passen a les vores de l'agrupació, on serveixen de barrera pel fred i el vent. A fora les temperatures arriben -40ºC i a dintre la temperatura arriba fins als 20ºC.

Reproducció i cria:
Els pingüins emperador recorren 90 km terra endis fins al lloc de cria, que és el lloc de trobada de centenars d'ells. Segueixen exacatament el mateix camí que els seus avantpassats per arribar al territori de reproducció. El viatge comença al març o abril. Una vegada al lloc de cria, busquen parella i al mes de maig o juny la femella posarà un ou d'aproximadament 450 g. Aquest és el moment en que la femella passa l'ou a les potes del mascle, el qual si s'està gaire temps tocant el gel deixarà de ser viable, i un cop el mascle té l'ou a la seva bossa la femella inicia altre cop el viatge cap al mar a la recerca de menjar.
Mentrestant els mascles formen compactes agrupacions en que s'alternen l'interior i l'exterior de la formació i vicerversa. Així sobreviuen al fred i al vent. La incubació duran entre 62 i 64 dies. Si la criatura neix abans de la tornada de la seva mare, el seu pare l'alimentarà amb una substància que segrega una glàndula de l'esòfag. Després de 2 mesos la femella torna i trobarà la seva parella, llavors és el torn del mascle per anar a buscar a menjar, al cap d'unes setmanes tornarà i els dos cuidaran la criatura.
Una vegada sigui independent, la cria formarà petits grups amb les altres cires. Al desembre, ja seran grans i començaran el viatge cap al mar i fins al cap de 4-5 anys no es reproduirà.

Depredadors:
Orca, lleopard marí, tauró i petrel gegant antàrtic.

I fins aquí l'explicació d'avui sobre els pingüins, si algú hi vol fer alguna aportació que la faci, jo us deixaré un video sobre un pingüí que no sé si és emperador o no, però que em fa gràcia...