Cogeneració

Bon dia gent:
Avui dimecres parlarem d'una altra manera d'obtenció d'energia elèctrica que per qüestions de feina fa uns dies que en parlo, però que no sé ben bé de que es tracta, així us ho aclareixo a vosaltres i a mi, és la cogeneració.
Què és?
La cogeneració és el procediment mitjançant el qual s'obté simultànimaent energia elèctrica i energia tèrmica útil (vapor, aigua calenta sanitària) partint d'un únic combustible, si a més a més es produeix fred es diu trigeneració.
Com funciona una central de cogeneració?
En un procés de cogeneració, la calor es presenta en forma de vapor d'aigua a alta presió o en forma d'aigua calenta. Per exemple, es pot utilitzar el vapor calent que surt d'una turbina de producció d'energia elèctria, per subministrar energia per altres usos. Fins fa poc el més normal era deixar refredar el vapor, però amb aquesta tècnica, amb la calor que li queda al vapor s'acalenta aigua per difents usos.
Els sistemes de cogeneració presenten rendiments globals de l'ordre del 85%, el que implica que l'aprofitament simultani d'electricitat i calor afavoreixi l'obtenció d'elevats índexs d'estalvi energètic, així com una disminució important de la factura energètica, sense alterar el procés productiu, estalvi energètic que s'incrementa notablement si s'utilitzen energies renovables.
El desenvolupament de la cogeneració podria evitar l'emissió de 127 milions de tones de CO2 a la Unió Europea durant l'any 2010.
Regulació:
L'energia de cogeneració s'inclou en el règim especial d'energia que li permet utilitzar la cogeneració per proveir-se de tota la calor que necessiti i injectar a la xarxa elèctrica l'energia elèctrica que no necessiti a una tarifa fixa. D'aquesta manera s'evita que una altra central produeixi energia de forma menys eficient.
Avantatges de la cogeneració:

• Estalvia energia i millora la seguretat de l'abastiment.
• Disminueix les pèrdues de la xarxa, especialment perquè les centrals de cogeneració es solen situar pròximes als llocs de consum.
• Augmenta la competència entre els productors.
• Permet crear noves empreses.
• S'adapta bé a les zones aïllades o ultraperifèriques.

Sistemes de cogeneració:

• Plantes amb motors alternatius; utilitzen gas, gasoil o fuel-oli com combustible. Són molt eficients elèctricament però poc eficients tèrmicament.
• Plantes amb turbines de vapor; en aquests sistemes, l'energia mecància es produeix per l'expansió del vapor d'alta pressió procedent d'una caldera convencional.
• Plantes amb turbina de gas; es crema combustible en un turbogenerador, cedint part la seua energia per produir energia mecànica. N'hi ha de diferents tipus: de cicle simple, cicle combinat i cicle combinat a condensació.
• Trigeneració; es basa en produir calor, electricitat i fred.

I fins aquí el que us puc dir sobre la cogeneració, espero que us hagi servit i hagueu après quelcom, fins la pròxima!

Races de gossos X

Bona tarda bloggeros, avui he avançat la meua actualització de dissabte a divendres a la tarda, perquè demà no podré fer-ho. Avui parlarem d'una altra raça de gos i amb aquesta ja en van 10, que ja són bastantes eh, i avui la raça afortunada ha estat el gos Llaurador Retriever.

Origen i història:
L'origen d'aquest gos és al s. XIX a Terranova, aquests gossos ajudaven als pescadors ja que estava ensenyat per saltar a l'aigua quan les barques s'apropaven al port i recollia amb la seua boca les puntes de les xarxes plenes de peix que les remolcava fins a terra, on els seus companys de tripulació buidaven la càrrega. Alguns d'aquests gossos van anar al Regne Unit on van passar a treballar com a caçadors i els van creuar amb gossos d'allí, aquests gossos que van anar al Regne Unit tenien dos talles ben diferents, uns eren grossos i se'ls anomenava Terranova i els altres més petits St. John.
El Llaurador Retriever regna com el caçador de muntanya. En qualsevol activitat que faci aquest gos s'hi entrega amb molt de gust, per això el fa ser una de les races més conegudes per la gent.

Característiques físiques:
És fort, amb un cos robust, amb un crani ample i coll gros. Té unes mandíbules de longitug mitja, fortes. El morro és gros amb les fosses nasals ben desenvolupades. Té una cua grossa a la base, que es va afilant gradualment cap a la punta, de longitud mitja. El pelatge és dens i resistent a l'aigua. Curt, molt dens i sense ondulat. Els ulls són de mida mitja i molt expressius. Els colors del gos són negres, grocs, dorats, color crema i a vegades amb taques blanques al pit. Els mascles fan entre 56 i 60 cm i les femelles entre 54 i 56.

Caracterísitques psíquiques:
Aquests gossos adoren a les persones. Com més temps passin amb elles, més feliços seran. Solen ser pacients amb els nens, i mascoltes maravelloses. No és un gos guardià, podrien bordar per avisar, pero mai acutaran de forma més agresiva. És un gos molt sensisble. És disciplinat, pacífic, amigable, tranquil, alegre i no agresiu. És molt adequat com a gos de família, és obedient i dòcil. És un bon nadador i viu feliç a la es zones on el mar hi és pròxim. Confiat i intel·ligent i s'adapta a qualsevol ambient. Li agrada cridar l'atenció i necessita sentir-se part de la família. Fàcil d'entrenar i accepta amb entusiasme qualsevol tipus de feina. Però com que són gossos molt actius si no se'ls estimula de forma adequada s'aborriran molt ràpidament i llavors poden causar problemes a casa degut a que són molt moguts i a la seva mida.

Per cuidar-lo i problemes de salut:
És un gos que necessita molta acitivitat física, i necessita fer exercici i jugar regularment. Passejos llargs de 3 a 5 vegades per setmana i jocs és suficient. I si tenim el mar o algun lloc aprop també li va bé nedar i jugar a l'aigua. Pentinar-los 3 vegades per setmana, eliminant-li els pèls que te solts. Cuidar-li les orelles i tallar-li les ungles.
Aquests gossos són gossos que tendeixen a ser obesos si no se'ls cuida com es degut, també poden tenir displàisa a la cadera i al colze.

I fins aquí el gos d'avui, ja veieu que és un gos molt interessant i bonic, però com ja he dit alguna altra vegada, tampoc cal que ens fixem molt en que sigui d'una raça o altra si simplement el volem com a animal de companyia i recordeu que a les gosseres n'hi molts, de molt bonics i que esperen algú!! Fins la pròxima!!

Energia maremotriu

Bon dia gent, avui parlarem d'una altra energia renovable, en aquest cas l'energia produïda per les marees, o sigui l'energia mareomotriu.

Què és?
L'energia mareomotriu és la que resulta d'aprofitar les marees, és a dir, la diferència d'altura mitjana dels mars segons la posició relativa de la Terra i la Lluna, i que resulta de l'atracció gravitatòria entre la Lluna i el Sol sobre les masses d'aigua dels mars. El rang mitjà de les marees està típicament entre els 0,5 i 1 m. La pujada de les aigües es denomina flux mentre que el descens es coneix com a reflux. Els moments de màxima elevació del flux són la plenamar i tenen lloc quan la terra, la lluna i el Sol estan posicionats al voltant d'una línia. Els moments de màxim reflux s'anomenen baixamar i tenen lloc quan la Terra, la Lluna i el Sol estan perpendiculars entre ells. La variació entre marea baixa i alta es dóna en un període semidiürn d'aproximadament 12 hores i 25 minuts. La magnitud de les marees canvia segons cada mes lunar. L'energia estimada que es dissipa per les marees és de l'ordre de 20.00 TWh i d'aquesta se'n considera recuperable al voltant de 200 TWh.

Funcionament:
La ubicació ideal per instal·lar una central mareomotriu és un estuari, una badia o una riera on l'aigua hi penetri. S'aprofita la diferència d'altures interposant parts mòbils al moviment natural d'ascens i descens de les aigües juntament amb mecanismes de canalització i dipòsits, per obtenir moviment en un eix.
-Quna la marea puja, les comportes dels dics s'obren i l'aigua entra a l'embassament.
-Quan l'aigua arribar al seu màxim niell, les comportes es tanquen.
-Durant la baixamar el nivell del costat contrari de l'embassament (el del mar) descendeix-
-Quan la diferència arriba al seu màxim s'obren les comportes de les turbines perquè l'aigua passi a través d'elles cap al mar.
-La força de l'aigua mou l'hèlix de la turbina i aquesta en girar acciona un generador que té acoblat, que és el que produeix l'electricitat.

I fins aquí l'explicació sobre l'energia mareomotriu, un tipus d'energia renovable interessant als llocs on es pot aplicar, ja que per exemple a Almenar això no seria gaire aplicable...Fins la pròxima!!

Races de gossos IX

Hola a tots i a totes, pels que ho seguiu habtiualment i sabue quan actualitzo i tot, ja haureu vist que aquest cap de setmana m'he retardat...Avui parlarem d'una altra raça de gos, i amb aquest ja diria que en van 9, i avui la raça elegida és el rottweiler.
Origen i història:
Aquesta raça és d'origen alemany, l'origen de la raça no està clar del tot, com sol passar amb les races de gossos que ja fa molts ens acompanyen. Hi ha diverses hipòtesis sobre el seu origen però la més acceptada és que els seus antecessors eren gossos del tipus mastí que acompanyaven als romans durant les seues invasions. El nom d'aquesta raça es deu a l'assentament que els romans van fer a la regió almemanya de Rottweil. Allí els antepassats d'aquests gossos eren utilitzats com a gossos de protecció i per guiar ramats. També s'utilitzaven com a gossos de tracció i gossos polícia.

Caracterísitques físiques:
És un gos de mida mitjana robus, ni lleuger, ni fràgil i amb les extremitats no massa altes. La femella mesura entre 56 i 63 cm i pesa uns 40 kg, i els mascles mesuren entre 61 i 68 cm i pesen uns 50 kg. Tenen un pèl llanós internament i de llargada mitja, i dur i ben fixat a la capa externa. El color del pelatge és un senyal d'identitat d'aquests gossos, són negres amb marques d'un color entre groc i marró ben marcades per sota de la cua, del morro, coll, pit i extremitats. El pelatge no necessita un tracte especial. Tenen un cap gran amb un crani de longitud mitjana i ample entre les orelles. El nas es relativament gros ample i negre. Amb els llabis negres. Els ulls són de mida mitjana de color marró fort. Coll fort i llarg i moderadament arquejat. La cua de forma natural segueix la línia superior en repòs pot també penjar.

Característiques psíquiques:
És un gos amb tendència amigable i pacífica, bondadós amb els nens, és un gos molt afectuós, obedient, dòcil i amb una disposició per treballar. Segur de sí mateix, gens nerviós ni espantadís. Reacciona al seu entorn amb una gran atenció, per això són uns excelents guardiants. Fort i amb molta energia i necessita que l'amó tingui la suficient autoritat com per a criar-lo d'una manera adequada.

Atencions:
Com que són uns gossos fort amb molta energia necessiten fer exercici diari. Un dels problemes més comuns amb aquest tipus de gossos és la displàsia de cadera.

Com heu vist aquest gos tot i no gosar de molta popularitat, ja que molts criadors trien només els exemplars més dominants i les aparacions en algunes pel·lícules tampoc han ajudat a millorar la seua imatge. I fins aquí l'explicació del gos d'avui. Fins la pròxima!!

Energia eòlica

Bon dia seguidors del meu bloc (que jo sé que n'hi ha encara que són bastant callats), avui dimecres parlarem de l'energia eòlica.
Introducció:
L'energia eòlica és l'energia obtinguda del vint, és a dir, l'energia cinètica generada per efecte de les corrents d'aire i que es transformada en altres tipus d'energia aprofitable per l'activitat humana.
Acutalment l'energia eòlica s'utilitza principalment per produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors. A Espanya l'any 2008 el percentatge de l'energia elèctrica aportada per l'energia eòlica va representar l'11% de l'energia elèctrica consumida.
Funcionament de l'energia eòlica:
L'energia del vent està relacionada amb el moviment de les masses d'aire que es desplacen d'àrees d'alta pressió a àrees de baixa pressió, amb velocitats proporcionals al salt de pressió.
Els vents es generen com a conseqüència del calentament no uniforme de la superfície terrestre per part de la radcació solar. Els continents absorbeixen menys quanitat de llum que els mars, per la qual cosa, l'aire que hi ha sobre la terra s'acalenta s'expandeix i s'eleva i l'aire més fred i més pesat es posa en moviment per ocupar el lloc deixat per l'aire calent, amb aquest moviment es genera el vent.
Funcionament dels aerogeneradors:
L'antecedent directe dels actuals aerogeneradors són els molins de vent, que encara avui s'utilitzen per moldre el gra o extreure gra.
Un molí és una màquina que té aspes o pales unides a un eix comú, que comença a girar quan bufa el vent. Aquest eix està unit a diferents tipus de maquinària, per exemple, màquines per moldre gra, bombejar aigua o produir electricitat.
Per l'obtenció de l'ectricitat, el moviment de les aspes acciona un generador elèctric que converteix l'energia mecànica de la rotació en energia elèctrica, aquesta es pot emmagatzemar en bateries o anar directament a la xarxa elèctrica, el funcionament és simple, i el que es busca és la construcció d'aerogeneradors que siguin cada vegada més eficients.
Parcs eòlics marins:
L'objectiu d'aquest tipus d'instal·lacions seria doble. Per un costat aprofitar el vents més forts que hi ha alta mar, i que podrien permetre produir fins i tot el doble d'energia d'un aerogenerador normal, i reduir l'impacte ambiental a les costes i llocs on s'instal·len parcs eòlics.
Situació d'Espanya i Catalunya:
Espanya ocupa el segon lloc mundial darrere d'Alemanya amb una potència de 9.653 MW seguida pels Estats Units, però encara està lluny d'Alemanya amb una potència de més de 17.000 MW.
Dins d'Espanya, Catalunya ocupa el lloc número 11 darrere del País Basc amb una potència de 144.140 Kw, el primer lloc l'ocupa Galícia amb una potència de 2.452.480 Kw

Races de gossos IX

Avui dissabte ja sabeu de que toca parlar no?Doncs si, ho heu endevinat de races de gossos, i avui toca parlar dels dàlmates, perquè avui n'he vist un tot just sortir de casa i he pensat, ja sé de que parlaré avui, dels dàlmates.

Origen i història:
L'origen de la raça no està clar i només es basa en suposicions. Les primeres evidències de l'existència es basen en que els grans mestres pintors italians del s.XVI en alguna d les seves obres ja sortien representats. Durant el s.XIX era habitual veure'l corrent en especial a la Gran Bretanya corrent a la vora del carruatges i segons sembla era com a protecció als viatgers dels carruatges. També se n'han vist representacions egípciees. I el que si que està clar és que el seu origen no és a Dalmacia com es creia, també s'ha utilitzat per la caça i com a guardià.

Característiques físiques:
Els dàlmates son gossos de bona musculatura, de mida mitjana entre 50 i 60 cm, amb una gran resistència. El pelatge és dur, curt i dens, de color blanc amb taques negres o marrons. Els peus són rodons amb dits ben arquejats i les ungles blanques o del mateix color que les taques. El nas és del mateix color que les taques. Els ulls són de color marró fosc o àmbar. Porten les orelles caigudes i doblegades.
El seu cap és llarg, amb un crani pla i sense arrugues. El morro és llarg i fort. Els ulls són de mida mitjana, rodons, brillants i d'expressió intel·ligent. La cua és forta a la base i es va aprimant gradualment cap a la punta i fa una petita corba cap a dalt.
Quan neixen no tenen taques i els hi sortiran després.

Característiques psíquiques:
És un gos que requereix activitat física i exercici. Són ràpids i resistents. Si se'ls deixa voltar lliures es possible que facin passejades llargues i tornin al cap de diversos dies. Són molt bons companys per a nens, però cal que el gos estigui ben socialitzat perquè si no pot fer mal al nen. És un gos molt sensible i que pateix molt amb el maltracte i que difícilment oblida. És un gos molt sociable i que pateix si se'l deixa massa temps sol, però també és un gos de caràcter independent intel·ligent i capaç de sobreviure per ell mateix.

I fins aquí la raça d'aquest dissabte!

Telecomunicacions

Avui falta un dia per les barraques de la UdG, i no us heu preguntat mai com s'ho fan els aparells perquè tu cantant pel micro es pugui sentir tan fort? Doncs avui us en faré una petita explicació.
Tot comença al micròfon; el micròfon és un aparell capaç de convertir les ones sonores en un senyal elèctric, el funcionament es deu a que el micròfon té una membrana anomenada diafragma que es mou amb les ones sonores i aquesta proudeix un senyal elèctric anàleg al so. De micròfons n'hi ha de dos tipus els dinàmics i els electrostàtics. El senyal elèctric general al micròfon és molt petit i cal amplificar-lo per tal que pugui ser transportat pels cables i convertit en so novament, això ho fa l'amplificador. La missió de l'amplificador és la d'augmentar la potència del senyal elèctric sense modificar-ne la seva qualitat, a més també pot regular el volum, to, balanç... Finalment aquest senyal arriba als altaveus que és capaç de tornar a convertir el senyal elèctric en ones sonores. Els altaveus diposen d'un imant permanent que genera un camp magnètic, una bobina que es troba dins del camp magnètic, un con de cartró anomenat diafragma que quan es mou fa moure l'aire produint el so i una suspensió i una aranya que mantenen la bobina al camp magnètic. El funcionament de l'altaveu consisteix en que quan la bobina rep el senyal elèctric, s'indueix un camp magnètic que interacciona amb el de l'imant permanent i es van generant forces d'atracció i repulsió entre els camps que fan moure la bobina. Hi ha dos tipus d'altaveu els d'aguts i els de greus.