Energia eòlica

Bon dia seguidors del meu bloc (que jo sé que n'hi ha encara que són bastant callats), avui dimecres parlarem de l'energia eòlica.
Introducció:
L'energia eòlica és l'energia obtinguda del vint, és a dir, l'energia cinètica generada per efecte de les corrents d'aire i que es transformada en altres tipus d'energia aprofitable per l'activitat humana.
Acutalment l'energia eòlica s'utilitza principalment per produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors. A Espanya l'any 2008 el percentatge de l'energia elèctrica aportada per l'energia eòlica va representar l'11% de l'energia elèctrica consumida.
Funcionament de l'energia eòlica:
L'energia del vent està relacionada amb el moviment de les masses d'aire que es desplacen d'àrees d'alta pressió a àrees de baixa pressió, amb velocitats proporcionals al salt de pressió.
Els vents es generen com a conseqüència del calentament no uniforme de la superfície terrestre per part de la radcació solar. Els continents absorbeixen menys quanitat de llum que els mars, per la qual cosa, l'aire que hi ha sobre la terra s'acalenta s'expandeix i s'eleva i l'aire més fred i més pesat es posa en moviment per ocupar el lloc deixat per l'aire calent, amb aquest moviment es genera el vent.
Funcionament dels aerogeneradors:
L'antecedent directe dels actuals aerogeneradors són els molins de vent, que encara avui s'utilitzen per moldre el gra o extreure gra.
Un molí és una màquina que té aspes o pales unides a un eix comú, que comença a girar quan bufa el vent. Aquest eix està unit a diferents tipus de maquinària, per exemple, màquines per moldre gra, bombejar aigua o produir electricitat.
Per l'obtenció de l'ectricitat, el moviment de les aspes acciona un generador elèctric que converteix l'energia mecànica de la rotació en energia elèctrica, aquesta es pot emmagatzemar en bateries o anar directament a la xarxa elèctrica, el funcionament és simple, i el que es busca és la construcció d'aerogeneradors que siguin cada vegada més eficients.
Parcs eòlics marins:
L'objectiu d'aquest tipus d'instal·lacions seria doble. Per un costat aprofitar el vents més forts que hi ha alta mar, i que podrien permetre produir fins i tot el doble d'energia d'un aerogenerador normal, i reduir l'impacte ambiental a les costes i llocs on s'instal·len parcs eòlics.
Situació d'Espanya i Catalunya:
Espanya ocupa el segon lloc mundial darrere d'Alemanya amb una potència de 9.653 MW seguida pels Estats Units, però encara està lluny d'Alemanya amb una potència de més de 17.000 MW.
Dins d'Espanya, Catalunya ocupa el lloc número 11 darrere del País Basc amb una potència de 144.140 Kw, el primer lloc l'ocupa Galícia amb una potència de 2.452.480 Kw

Races de gossos IX

Avui dissabte ja sabeu de que toca parlar no?Doncs si, ho heu endevinat de races de gossos, i avui toca parlar dels dàlmates, perquè avui n'he vist un tot just sortir de casa i he pensat, ja sé de que parlaré avui, dels dàlmates.

Origen i història:
L'origen de la raça no està clar i només es basa en suposicions. Les primeres evidències de l'existència es basen en que els grans mestres pintors italians del s.XVI en alguna d les seves obres ja sortien representats. Durant el s.XIX era habitual veure'l corrent en especial a la Gran Bretanya corrent a la vora del carruatges i segons sembla era com a protecció als viatgers dels carruatges. També se n'han vist representacions egípciees. I el que si que està clar és que el seu origen no és a Dalmacia com es creia, també s'ha utilitzat per la caça i com a guardià.

Característiques físiques:
Els dàlmates son gossos de bona musculatura, de mida mitjana entre 50 i 60 cm, amb una gran resistència. El pelatge és dur, curt i dens, de color blanc amb taques negres o marrons. Els peus són rodons amb dits ben arquejats i les ungles blanques o del mateix color que les taques. El nas és del mateix color que les taques. Els ulls són de color marró fosc o àmbar. Porten les orelles caigudes i doblegades.
El seu cap és llarg, amb un crani pla i sense arrugues. El morro és llarg i fort. Els ulls són de mida mitjana, rodons, brillants i d'expressió intel·ligent. La cua és forta a la base i es va aprimant gradualment cap a la punta i fa una petita corba cap a dalt.
Quan neixen no tenen taques i els hi sortiran després.

Característiques psíquiques:
És un gos que requereix activitat física i exercici. Són ràpids i resistents. Si se'ls deixa voltar lliures es possible que facin passejades llargues i tornin al cap de diversos dies. Són molt bons companys per a nens, però cal que el gos estigui ben socialitzat perquè si no pot fer mal al nen. És un gos molt sensible i que pateix molt amb el maltracte i que difícilment oblida. És un gos molt sociable i que pateix si se'l deixa massa temps sol, però també és un gos de caràcter independent intel·ligent i capaç de sobreviure per ell mateix.

I fins aquí la raça d'aquest dissabte!

Telecomunicacions

Avui falta un dia per les barraques de la UdG, i no us heu preguntat mai com s'ho fan els aparells perquè tu cantant pel micro es pugui sentir tan fort? Doncs avui us en faré una petita explicació.
Tot comença al micròfon; el micròfon és un aparell capaç de convertir les ones sonores en un senyal elèctric, el funcionament es deu a que el micròfon té una membrana anomenada diafragma que es mou amb les ones sonores i aquesta proudeix un senyal elèctric anàleg al so. De micròfons n'hi ha de dos tipus els dinàmics i els electrostàtics. El senyal elèctric general al micròfon és molt petit i cal amplificar-lo per tal que pugui ser transportat pels cables i convertit en so novament, això ho fa l'amplificador. La missió de l'amplificador és la d'augmentar la potència del senyal elèctric sense modificar-ne la seva qualitat, a més també pot regular el volum, to, balanç... Finalment aquest senyal arriba als altaveus que és capaç de tornar a convertir el senyal elèctric en ones sonores. Els altaveus diposen d'un imant permanent que genera un camp magnètic, una bobina que es troba dins del camp magnètic, un con de cartró anomenat diafragma que quan es mou fa moure l'aire produint el so i una suspensió i una aranya que mantenen la bobina al camp magnètic. El funcionament de l'altaveu consisteix en que quan la bobina rep el senyal elèctric, s'indueix un camp magnètic que interacciona amb el de l'imant permanent i es van generant forces d'atracció i repulsió entre els camps que fan moure la bobina. Hi ha dos tipus d'altaveu els d'aguts i els de greus.

Races de gossos VIII

Bones a tots, avui com és habitual els dissabtes parlarem d'una altra raça de gossos, i avui parlarem d'un dels gossos més populars, el pastor alemany. També es coneix per Gos Alsacià o Gos policia, ja que a molts països és utilitzat com a gos policia.

Història i origen:
Aquesta raça de gossos és originària d'Alemanya. Va sorgir a finals del s. XIX quan a Alemanya es va iniciar un programa de criança que va donar com a resultat el pastor alemany. És el resultat del creuament entre pastors de Turíngia i Wüttenberg i es va crear per guardar i protegir els ramats d'ovelles davant dels llops. Actualment aquesta raça no és només una de les més estimades pels amants dels gossos, sinó que a més les seves qualitats han estat de gran utilitat per polícies i exèrcits.

Caràcterístiques físiques:
Gràcies a les seves caràcterístiques físiques el pastor alemany té una gran capacitat per córrer. Els mascles fan entre 60 i 65 cm d'alçada mentre que les femelles fan entre 55 i 60 cm. I pesen entre 30 i 40 kg els mascles i entre 22 i 32 les femelles. La part posterior ha de tenir uns 30 graus d'inclinació.
El cap ha de ser proporcionat amb la mida del gos i la mandíbula ha de tancar en forma de tisores, o sigui els incisius superiors han d'adaptar-se com tisores amb els inferiors. Les orelles són amples de baix i acaben en punta i si no estan en repòs ni són petits estan sempre dretes i cap endavant. Els ulls són de mida mitjana, i foscos, d'expressió viva i intel·ligent. La cua és molt espessa i quan el gos està tranquil amb una mica de forma corvada. Són de color negre, gris fosc, moreno descolorit, d'un sol color amb taques regulars que són fosques, grogues i gris clar. El pelatge tan pot ser curt i dur, com llarg. I el nas sempre es negre.

Característiques psíquiques i atencions:
Els pastors alemanys són gossos molt treballadors, afecutosos amb la família, excel·lents com a guradians, pacients i protectors amb la canalla. Valents abnegats i fidels.
Cal vigilar de forma regular la seva salut, sobretot en els primers mesos de vida, ja que són propensos a agafar malalties. És una raça que necessita practicar exercici de forma continuada. Les sortides al camp, platja o muntanya són necessàries per poder mantindre la seva musculatura en forma i així evitar de patir atrofies com la displàsia de malucs que és força freqüent en exemplars inactius. Això contriubiex a preservar el seu equilibri físic, ja que és una raça especialment predisposada a patir trastorns temperamentals que poden degenerar en una neurosi. Cal anar amb compte amb la sobrealimentació ja que és una espècie que sempre té gana. Cal raspatllar-li el pèl cada dia.

I fins aquí la raça d'avui i que ara sapigueu una mica més sobre aquesta raça de gos. Cuideu-vos!!

Efecte hivernacle

Avui i després de que me l'hagin demana alguna que altra vegada, parlarem de l'efecte hivernacle, però serà un article senzill, per tenir clars els 4 conceptes principals i així treure de dubtes a la gent.
Què és l'efecte hivernacle?
L'efecte hivernacle és el fenomen pel qual determinats gasos, que són components de l'atmosfera retenen part de l'energia que emet la superfície de la terra, després de ser calentada per la radiació solar. Això no es produeix només a la Terra sinó que es produeix a qualsevol planeta que hi hagi una atmosfera.
Com es produeix?
A la superfície de la Terra arriba una petita quantitat de l'energia que emet el Sol, aquesta radiació a hagut de travessar l'atmosfera, i un cop arriba a la superfície, aquesta emet radiació infrarroja de la qual una part es queda retinguda pels gasos que hi ha a l'atmosfera i això fa augmentar la temperatura de la Terra, i al mateix és l'energia que fa funcioni el sistema climàtic de la Terra.





Conseqüència de l'efecte hivernacle?
L'efecte hivernacle en sí, no es perjudicial, ja que sinó fos per l'efecte hivernacle actualment a la Terra no hi hauria la vida com la coneixem avui dia, ja que si no fos per l'efecte hivernacle no hi hauria la temperatura adequada.
Gasos que provoquen l'efecte hivernacle?
Els principals gasos d'efecte hivernacle que hi ha a l'atmosfera són: el vapor d'aigua, el diòxid de carboni, el metà, òxids de nitrogen, ozó i clorofluorocarbonats. Aquests gasos tot i ser minoritaris a l'atmosfera són molt importants perquè són els generadors d'aquest efecte i és el que està passant actualment degut a l'augment d'emissions d'aquests gasos que hi hagut a l'atmosfera per la revolució industrial, amb el conseqüent augment de la combustió de combustibles fòssils tant per la indústria com pel transport.
Conseqüències d'aquest augment?
Aquest augment dels gasos provoca un augment de l'efecte hivernacle i aquest augment de l'efecte hivernacle pel que sembla és el principal precursor de l'anomenat canvi climàtic.

Espero que us hagi servit d'algo aquest article d'avui, i que ja sàpigueu una mica més de que va tot plegat. Fins la propera

Races de gossos VII

Avui dissabte com és habitual parlarem d'una raça de gos, hi avui parlarem dels Collie, o més coneguts com a Lassie per una película en que hi havia un gos protagonista d'aquesta raça.

Origen i història:
Collie fa referència a moltes races que tenen com origen Escòcia. Les muntanyes altes d'Escòcia són el lloc natural d'origen del collie. Era un gran pastor i podia portar fins a 500 ovelles. A diferència del collie actual, no tenia el pèl tan llarg i bonic. El collie va ser creuat amb el setter irlandès i el Borzoi i així es van obtenir les característiques actuals. La primera il·lustració d'un collie va ser l'any 1790. Els pastors han utilitzat aquesta raça durant segles, però les formes modernes d'aquesta raça es van desenvolupar a Anglaterra a finals dels 1800. Aquesta classe primerenca de collie es nombrada com collie escocès al segle XIX i principis del XX, eren més pesats i menys desenvolupats que els actuals. En l'acutalitat a Sud-Àfrica es continua utilitzant com a pastor, però de grans manats d'avestruços, pel seu sentit de la vigilància tan desenvolupat.
N'hi ha diferents varietats: el collie de pèl llarg, el collie barbut i border collie.

Caràcterístiques físiques:
Té el cos llarg en relació amb la seva altura. Els mascles fan entre 56 a 61 cm d'altura i la femella entre 51 i 56 cm. Pesa de 18 a 29 kg. Té els ulls marrons, les orelles són petites i cap enrere o davant quan el gos està alerta. El morro és llarg i llis i amb el nas negre. La seua cua és llarga i amb molt pèl, el pèl és dens dur al tacte suau i brillant si es cuida bé. El coll és musculós i fort té una expressió d'intel·ligència amb una mirada viva. Solen ser de color arena clar, arena fosc, tricolors o blue merle. Viuen uns 12 anys.

Característiques psíquiques:
Són uns gossos dolços i cuidadosos, intel·ligent i amb un design innat per complaure. Són una bona companyia per a la família i per altres gossos, molt lleials i fiels, tot i que poden desconfiar dels desconeguts si no li cauen bé. És un gos perseverant i molt bo cuidant a nens, li encanta vigilar els nens, és dolç, bon vigilant i molt atent. Amb els nens es deixa tractar com un peluix. No és un gos poruc o tímid. Si els membres de la família discuteixen sempre es fiquen al mig. Ha de ser cuidat amb carinyo i sense recórrer a la força.

Salut:
És una raça sana per naturalesa, i tenen molt pocs problemes congènis coneguts. La part del cos més delicada sol ser els seus ulls, s'han de netejar amb freqüència i viuen típicament entre 10 i 12 anys.

I fins aquí la raça d'avui, a veure si us animeu i em proposeu vosaltres alguna altra raça.
Cuideu-vos

Fruites importants de la meua vida: la pera

Avui parlarem sobre una fruita que ha marcat la meua vida de forma important, fins arribar en alguns moments a odiar-la sobretot cap a finals d'agost quan ja començava a estar fart de collir fruita i arribava a aquella bancal de conferençe amb uns rengs que no s'acabaven mai...Si senyores avui parlarem de la pera.

La pera és la fruita que prové del perer Pyrus communis de la família de les rosàcies, és un arbre cultivat a Europa, nord d'Àfrica i Àsia i el seu origen sembla que és a l'est d'Europa.
El perer és un arbre caducifoli que pot arribar fins als 10-15 metres d'alçada. La seva escorça és d'un color grisós i amb moltes esquerdes (per això quan agafes peres, acabes amb tots els braços rascats). Les fulles són simples i alternes, amb el marge sencer o finament dentat i forma oval, fan entre 5 i 8 cm de longitud i 3-5 cm d'amplada. Són de color verd intens i brillant.
Floreix sobretot durant el mes d'abril, les flores són blanques i estan agrupades a les puntes de les branques. Ara és una bona època per anar a veure els bancals de perers florits, i és força espectacular veure aquells camps amb les flors blanques i com es van combinant amb els bancals de flor rosada, que són els presseguers. Les peres es poden anar collint al llarg de l'estiu depenent de la classe, n'hi ha moltes classes, però les més conegudes són: la conferençe, la llimonera, blanquilla, alejandrina, williams i castell.

La pera és una font rica de fibra soluble, conté beta carotè, i és una bona font de vitamina C i potassi i d'energia. Per totes aquestes caràcterístiques, la pera és un bon aliment pels diabètics, ajuda a mantenir el control de sucres a la sang, el seu consum habitual també pot ajudar a mantindre els nivells de colesterol, rica en pectina, ajuda a les digestions pesades, i és molt útil en les dietes per perdre pes, ja que pel seu contingut en fibra manté la sensació de plenitud i neteja l'organisme.
La pera també és un aliment ideal per al deslletament dels bebes, degut al seu gust suau i al fet que quasi bé mai provoquen alèrgies. A la medicina xinesa s'utilitza pel tractament dels pulmons.
I fins aquí l'entrada d'avui, si algú vol fer algun comentari sobre les peres o la seva experiència en la seva recol·lecció ja ho sap, que fagi un comentari!

Races de gossos VI

Avui dissabte, parlarem d'algun animal, i avui el blog va dedicat als galgos.

Origen i història
El Galgo és una raça originària d'Espanya, per això també se l'anomena Galgo espanyol i està inclòs dintre de la llista de gossos llebrers de pèl curt.
Es creu que el Galgo va ser portat a Europa occidental pels antics celtes quan es van instal·lar a les Gàl·lies. Aquesta tesi l'apolla el fet que el nom de la raça segons sembla deriva de Canis gallicus o Gallicus Veltragus. L'aparició del Galgo a Espanya correspondria, doncs, a les migracions cèltiques cap a la Penínusla Ibèrica i al seu posterior assentament a Galícia.
Un segon aport de sang es deuria al Sloughi, llebrer àrab introduït a Espanya al segle IX pels musulmans. A principis dels anys 30 es van produir nous creuaments, amb el Greyhound. Aquesta aportació genètica, tot i que va ser beneficiosa pel qua fa a velocitat, ràpidesa i lleugeresa, va destruir la puresa de la raça, l'estàndard de la raça es va reformar el 1981.
Caracterísitques físiques:
Tenen un aspecte atlètic i estilitzat, amb potes llargues i pit voluminós, que els permet agafar grans velocitats. Els mascles solen medir entre 62 i 70 cm i entre 60 i 68 cm les femelles. Tenen una capa de pèl curt, llis i molt fit, però existeix també la varietat de pèl dur, que presenta un pèl aspere i llarg, repartit homogèniament per tot el cos, amb barba, bigotis i serrell. Els colors més típic són: atigrat, canella, negre, blanc, roig i torrat.

Caràcter i usos:
Són uns gossos amb un caràcter sèrio, tímids i nobles. Es fan servir moltes vegades per la caça major o de llebres o per carreres, però en els últims anys també està guanyant pes com a animal de companyia, s'adapten be a la vida a casa i s'adapten a compartir la casa amb altres animals, no necessiten res especial però han de fer força exercici.
Molts dels gossos que s'adopten han estat gossos mal tractats que els han salvat molt sovint de morir, però tot i això, encara es duen a terme pràctiques com penjar-los quan no serveixen per la caça una mostra de gran crueldat cap a aquests animals.

I fins aquí la raça d'avui, i una de les coses que voldria que us quedessiu és que no és just que matin i maltractin uns gossos que ja no serveixin per la caça, potser hi hauríem de reflexionar tots una mica...ens veiem pròximament.