Races de gossos

Bona nit a tots:

Avui al meu blog parlarem sobre uns dels gossos que més m’agraden els San Bernardo. Podeu opinar sobre quines són les vostres races preferides i si voleu fins i tot se'n pot anar fent alguna publicació sobre les que vosaltrs proposeu.

Informació general:

Els San Bernardo és una raça de gos originària de Suïssa, i s’utilitza principalment com a gos guardià, degut a que és un gos imponent i com a gos de companyia pel seu carácter.

Orígens i història:

Aquesta raça descendeix dels mastins de les legions romanes o possiblement del mastí Tibetà barrejant-se amb els gossos de Suïssa i possiblement al segle XI ja existia com a raça pròpia. El nom que té actualment prové de l’hospici de San Bernardo als Alps suïssos on des de mitjans dels XVII va ser criat per guiar als monges a la neu i rescatar els viatgers durant les tempestes (per això una de les imatges típiques associades amb aquest gos és amb una petita bota lligada al coll). Es calcula que van salvar més de 2500 persones. Tenint al gos Barry com a màxim exponent ja que segons es diu ell sol va salvar a 40 persones. A principis del segle XIX els monges van creuar-lo amb el Terranova per donar-li una major mida i vitalitat i d’aquest encreuament en va sorgir el San Bernardo de pèl llarg.

Aparença i característiques generals:

Existeixen 2 varietats principals: els San Bernardos de pèl curt i els San Bernardos de pèl llarg. Les dos varietats són de gran talla i d’un aspecte general noble, posseeixen un cos vigorós, robust, harmònic i musculós, així com un cap molt gros i una expressió d’atenció a la cara. Cap gran, arrodonit i gros. Ulls foscos de mida mitjana amb una mirada atenta però no penetrant. Orelles grosses i a l’altura dels ulls i de mida mitjana. Morro petit amb el nas negre. Cua llarga i ondulada de la punta. D’altura fan almenys 70 cm els mascles i 65 les femelles. El pes està entre els 55 i 90 kg. I quan crien solen fer uns 5 o 6 cadells arribant en algun cas fins a 22. Longevitat d’entre 8 i 10 anys cuidant-lo de forma adequada, tot i la seva mida té una vida més curta que altres gossos. Caràcter i comportament: És amable i bondadós, amb un temperament que va des de tranquil fins a viu, és un bon guardià. És molt bo amb els nens pels quals sent una gran atracció, per això també rep el nom de “gos mainader”. És la mascota perfecta per aquells que tenen una casa prou gran com per a que el gos es pugui moure bé, ja que és un gos molt gros, o també amb cases amb pati. Pel seu caràcter també es pot adaptar a viure en un apartament, però ha de ser prou gran. Per la seva manera de ser ensalivarà tota la casa. Atencions: El gos ha de fer exercici moderat traient-lo a passejar almenys un cop al dia una estona. I almenys una vegada a la setmana se la de dur a fer un passeig més llarg sense arribar a extenuar-lo i deixant-lo córrer si a ell li apeteix. També cal pentinar-lo una vegada al dia per treure-li el pèl. Malaties congènites: · Displàsia de la cadera. · Problemes cardíacs. · Dilatació gàstrica. Pàgines web: http://www.perrosderaza.net/razas/San-Bernardo.asp http://www.perrilandia.com/san/index.htm http://es.wikipedia.org/wiki/San_Bernardo_%28perro%29 Espero que ho hagueu pogut llegir fins al final i no hagi estat molt rotllo!!! Espero les vostres opinions i noves propostes sobre races!!!