Captadors solars de buit

Avui al bloc, continuant amb els articles relacionats amb l'energia solar, avui parlaré dels captadors solars de buit.

Aquests tipus de captadors aprofiten el buit creat al seu interior per eliminar les pèrdues per convecció i augmentar així la temperatura del fluid portador de calor amb menys necessitats de superfície de captació efectiva.

El tub de calor és l'encarregat de l'intercanvi de calor. Es tracta d'un tub tancat pels dos extrems, sotmès al buit i amb una petita quantitat de fluid vaporitzant (mescla d'alcohol) en l'interior.
La radiació solar incident escalfa la placa i provoca l'evaporació del fluid, absorbint calor i transferint-lo a la part superior. Allà el vapor es refreda, en un condensador, pel pas de l'aigua freda de la xarxa, cedint-li el seu calor latent de condensació. El fluid condensat retorna a la seva posició original a la part inferior del tub per gravetat, i el cicle es va repetint.

La transferència de calor es realitza en un sol sentit, des de l'absorbent fins l'aigua, i mai a l'inrevés. El cicle d'evaporació-condensació té lloc mentre no s'arriba a la temperatura crítica del fluid vaporitznat. Així s'eviten els riscos d'augment incontrolat de la temperatura en l'interior dels tubs.

A més, aquests tipus de captadors tenen un coeficient de pèrdues menor (al trobar-se al buit) i un aprofitament de la radiació difusa. Aquestes característiques els fan especialment aptes quan la diferència de temperatures entre el captador i l'ambient és elevada o quan la disponibilitat de radiació solar és baixa.

El buit a part de contribuir a la reducció de pèrdues, també minimitza la influència de les condicions climàtiques sobre els materials utilitzats, evitant el seu deteriorament i millorant la durabilitat i rendiment global del sistema.

Fins aquí l'entrada d'avui, a veure si us ha agradat i en feu algun comentari! Fins la pròxima!!