dissabte, 27 de febrer del 2010
Avui m'apeteix parlar sobre una altra raça de gos. Avui és una raça bastant més propera que les dos anteriors, avui parlarem del Mastí dels Pirineus.
Origen i història:
Hi ha diverses teories, però la que té més pes és una segons la qual van ser els fenicis qui van introduir a Espanya mastins procedents de Siria, i d'aquí en van sorigir les diferents races que hi ha a Espanya actualment. Aquesta raça està molt lligada al pirineu aragonès i navarrès on ajudava a la guarda dels ramats .
Característiques físiques:
Els mascles mesuren uns 77 cm d'alçada i les femelles uns 72 cm. És un gos molt ben proporcionat, molt musculós i un esquelet compacte. Té un cap gros i fort, té uns ulls petits de color avellana i molt expresius amb una mirada atenta, noble, simpàtica i inteligent. Té un pelatge molt espès, gruixut i moderadament llarg i de color blanc amb alguna taca ben definida.
Comportament:
Té un caràcter extraordinari perquè és molt carinyós amb la gent que coneix. Noble, dòcil i molt inteligent, però no dubta en treure el seu costat més ferotge i valentia davant dels estranys. Mai es fa enrere davant dels perills. En situacions extremes mostra la seua habilitat en la lluita i les pautes de comportament apreses després de segles de lluitar contra els llops. I benèvol en la relació amb els altres gossos coneixedor del seu gran poder.
I fins aquí l'article d'avui en que es parla d'una gran raça de gos. Espero que us hagi agradat l'article i per qualsevol cosa que en vulgueu puntualitzar deixeu comentaris!!!
dimecres, 24 de febrer del 2010
Captadors solars de buit
Avui al bloc, continuant amb els articles relacionats amb l'energia solar, avui parlaré dels captadors solars de buit.
Aquests tipus de captadors aprofiten el buit creat al seu interior per eliminar les pèrdues per convecció i augmentar així la temperatura del fluid portador de calor amb menys necessitats de superfície de captació efectiva.
El tub de calor és l'encarregat de l'intercanvi de calor. Es tracta d'un tub tancat pels dos extrems, sotmès al buit i amb una petita quantitat de fluid vaporitzant (mescla d'alcohol) en l'interior.
La radiació solar incident escalfa la placa i provoca l'evaporació del fluid, absorbint calor i transferint-lo a la part superior. Allà el vapor es refreda, en un condensador, pel pas de l'aigua freda de la xarxa, cedint-li el seu calor latent de condensació. El fluid condensat retorna a la seva posició original a la part inferior del tub per gravetat, i el cicle es va repetint.
La transferència de calor es realitza en un sol sentit, des de l'absorbent fins l'aigua, i mai a l'inrevés. El cicle d'evaporació-condensació té lloc mentre no s'arriba a la temperatura crítica del fluid vaporitznat. Així s'eviten els riscos d'augment incontrolat de la temperatura en l'interior dels tubs.
A més, aquests tipus de captadors tenen un coeficient de pèrdues menor (al trobar-se al buit) i un aprofitament de la radiació difusa. Aquestes característiques els fan especialment aptes quan la diferència de temperatures entre el captador i l'ambient és elevada o quan la disponibilitat de radiació solar és baixa.
El buit a part de contribuir a la reducció de pèrdues, també minimitza la influència de les condicions climàtiques sobre els materials utilitzats, evitant el seu deteriorament i millorant la durabilitat i rendiment global del sistema.
Fins aquí l'entrada d'avui, a veure si us ha agradat i en feu algun comentari! Fins la pròxima!!
dissabte, 20 de febrer del 2010
Races de gossos II
Bones a tots:
Avui parlarem sobre una raça de gos, que m'han proposat que expliqui, és un gos d'aparença simpàtica, és el Bobtail, o pastor anglès, també conegut com el gos de la sirenita jeje.
Informació general:
Els bobtails reben aquest nom degut a que molts no dels gossos d'aquesta raça no tenen raça, o perquè els hi tallen tot just néixer o perquè directament naixen sense ella. D'aparança forta i robust són molt inteligents i si s'aborreixen poden ser una mica destructius.
Origen i història:
És una raça orginària de l'oest d'Anglaterra, es descendent de gossos que veníen de Russia, França i Anglaterra. Durant el s.XIX va ser molt utilitzat per vigilar el bestiar. La primera presentació com a raça va ser el 1837.
Aparença i característiques generals:
És un gos fort, d'aparença robusta, un gran pelatge i d'aparença inteligent. Musculós i de gran vitalitat. Té un balanceig típic quan camina i borda amb un so característic.Els mascles fan 61 cm com a mínim i les femelles 56 i pesen al voltant d'uns 30 kg tot i que poden arribar fins als 45. Té un cap proporcionat amb el cos. Orelles petites. Un coll fort i arquejat. Un cos més aviat compacte i robust. I la cua o amputada o directamen sense ella. Amb un pelatge molt abundant i més aviat aspre, el pelatge interior és impermeable, de coloracions grisàcies o blavoses.
Caràcter i comportament:
Fa moltes generacions enrere es describia el bobtail com una raça indomesticable i feroç, però la selecció que hi hagut al llarg dels anys ha fet que ara sigui un gos dòcil de bon caràcter, atrevit, fidel i digne de confiança, no és agressiu si no se'l provoca.
Atencions:
Tot i que s'adapta perfectament a viure en pisos, cal tenir en compte per a que va ser creada aquesta espècie, per tant és una espècie que necessita fer força exercici de forma diaria, i necessita un manteniment important del seu pèl.
Pàgines web:
http://www.razas-de-perros.com/bobtail.htm
http://www.todoperro.es/razas/bobtail.html
http://www.perrosderaza.net/razas/Bobtail.asp
dimecres, 17 de febrer del 2010
Jornada de portes obertes UdG
Amb aquesta jornada el que es pretén és donar a conèixer als estudiants tot allò que està relacionat amb la universitat de Girona, des dels centres, fins a les instal·lacions i que d'una altra manera potser no sabrien.
Està organitzada per la mateixa universitat esperant la màxima assistència possible per part dels estudiants i centres educatius.
Aquesta jornada de portes obertes es realitzarà a tots esl campues i centres que té la universitat per Girona, tant al campus de Montilivi, com al Centre, com al Barri Vell, seguint els mateixos horaris, en tots els casos.
En aquesta jornada per tal de donar el màxim d'informació possible s'organitzen durant tot el matí tot un seguit d'activitats, xerrades, conferències, visites guiades i activitats per estudis, tant per estudiants com per professors, i a més al campus de Montilivi davant de la facultat de ciències, en cas que no plogui, sinó a l'espai de relació de la facultat de Dret, es realitzarà la fira "Ho tens a la UdG".
Jornades com la del proper dia 19 són molt importants tant per la universitat com pels estudiants ja què és una ocasió per poder conèixer de primera mà els campus, els centres, les biblioteques, les instal·lacions esportives de que disposa la universitat, l'oferta formativa de cada centre i un ventall d'activitats culturals propasades des de la universitat. I així poder ajudar a l'estudiant en la decisió de què i on estudiar.
dimarts, 16 de febrer del 2010
Captadors solars plans
Avui parlarem sobre un tema, que a mi em té força captivat, l'energia solar i l'aprofitament que en podem fer, avui parlaem sobre un tipus de plaques solars, els captadors solars plans en parlarem més endavant també en temes relacionats segurament però avui començarem. Tot el tema de l'energia solar tot i que ja em cridava l'atenció, em va començar a cridar l'atenció de forma important després d'assistir a la presentació del treball de recerca del meu bon amic Sergi, que si no recordo malament el que va fer, va ser alguna cosa similar a les plaques que avui explicaré, així que Sergi si hi vols fer alguna aportació més, ja ho saps.
Els captadors plans poden estar fabricats de diferents materials, acer, alumini, plàstic... I el seu funcionament es basa en l'anomenat efecte hivernacle on capten l'energia solar i n'impedeixen la sortida transferint-la a l'aigua que hi circula per dins. Una placa d'aquestes esta formada bàsicament per:
Coberta transaprent
La coberta transparent es col·loca a sobre la placa i el seu objectiu es rediur la pèrdua d'energia, crear l'efecte hivernacle i protegir la placa. El més habitual és que sigui de vidre.
Superfície captadora
És l'element clau del captaodr. Sol estar feta de coure o combinat amb alumini i/o plàstics especials. Està formada per una sèrie de tubs o conductes pels quals hi circula l'aigua a escalfar i una superfície de captació selectiva que transfereix l'energia solar als tubs en forma de calor.
Làmina reflectant
Es col·loca entre superfície captadora i l'aïllament tèrmic. La seva missió és la de redirigir cap a la superfície captador algunes radiacions residuals i actuar de barrera anticondensació.
Aïllament tèrmic
Es troba al fons del panell, a la superfície absorbent (o captadora) i als laterals per tal de reduir les pèrdues de calor des de la superfíce absobernt a la carcassa. Se sol utilitzar fibra de vidre, llana de roca...
Carcassa
Recull tots els altres components i aporta rigidesa al conjunt. Sol està formada per un material metàl·lic, però també pot ser de plàstic. Ha d'aportar rigidesa i resistència estructural i ha de tenir resistència a la intempèrie.
Espero que us hagi servit per tenir alguna idea general de com són, més endavant hi haurà nous temes relacionats. I ja ho sabeu aporteu tot el que us sembli interessant de dir.
dissabte, 13 de febrer del 2010
Races de gossos
Bona nit a tots:
Avui al meu blog parlarem sobre uns dels gossos que més m’agraden els San Bernardo. Podeu opinar sobre quines són les vostres races preferides i si voleu fins i tot se'n pot anar fent alguna publicació sobre les que vosaltrs proposeu.
Informació general:
Els San Bernardo és una raça de gos originària de Suïssa, i s’utilitza principalment com a gos guardià, degut a que és un gos imponent i com a gos de companyia pel seu carácter.
Orígens i història:
Aquesta raça descendeix dels mastins de les legions romanes o possiblement del mastí Tibetà barrejant-se amb els gossos de Suïssa i possiblement al segle XI ja existia com a raça pròpia. El nom que té actualment prové de l’hospici de San Bernardo als Alps suïssos on des de mitjans dels XVII va ser criat per guiar als monges a la neu i rescatar els viatgers durant les tempestes (per això una de les imatges típiques associades amb aquest gos és amb una petita bota lligada al coll). Es calcula que van salvar més de 2500 persones. Tenint al gos Barry com a màxim exponent ja que segons es diu ell sol va salvar a 40 persones. A principis del segle XIX els monges van creuar-lo amb el Terranova per donar-li una major mida i vitalitat i d’aquest encreuament en va sorgir el San Bernardo de pèl llarg.
Aparença i característiques generals:
Existeixen 2 varietats principals: els San Bernardos de pèl curt i els San Bernardos de pèl llarg. Les dos varietats són de gran talla i d’un aspecte general noble, posseeixen un cos vigorós, robust, harmònic i musculós, així com un cap molt gros i una expressió d’atenció a la cara. Cap gran, arrodonit i gros. Ulls foscos de mida mitjana amb una mirada atenta però no penetrant. Orelles grosses i a l’altura dels ulls i de mida mitjana. Morro petit amb el nas negre. Cua llarga i ondulada de la punta. D’altura fan almenys 70 cm els mascles i 65 les femelles. El pes està entre els 55 i 90 kg. I quan crien solen fer uns 5 o 6 cadells arribant en algun cas fins a 22. Longevitat d’entre 8 i 10 anys cuidant-lo de forma adequada, tot i la seva mida té una vida més curta que altres gossos.
Caràcter i comportament: És amable i bondadós, amb un temperament que va des de tranquil fins a viu, és un bon guardià. És molt bo amb els nens pels quals sent una gran atracció, per això també rep el nom de “gos mainader”. És la mascota perfecta per aquells que tenen una casa prou gran com per a que el gos es pugui moure bé, ja que és un gos molt gros, o també amb cases amb pati. Pel seu caràcter també es pot adaptar a viure en un apartament, però ha de ser prou gran. Per la seva manera de ser ensalivarà tota la casa.
Atencions: El gos ha de fer exercici moderat traient-lo a passejar almenys un cop al dia una estona. I almenys una vegada a la setmana se la de dur a fer un passeig més llarg sense arribar a extenuar-lo i deixant-lo córrer si a ell li apeteix. També cal pentinar-lo una vegada al dia per treure-li el pèl.
Malaties congènites: · Displàsia de la cadera. · Problemes cardíacs. · Dilatació gàstrica. Pàgines web: http://www.perrosderaza.net/razas/San-Bernardo.asp http://www.perrilandia.com/san/index.htm http://es.wikipedia.org/wiki/San_Bernardo_%28perro%29
Espero que ho hagueu pogut llegir fins al final i no hagi estat molt rotllo!!! Espero les vostres opinions i noves propostes sobre races!!!
|
dijous, 11 de febrer del 2010
Avui un dia ocupat
Al matí he anat a l'ajuntament per la reunió i ja sé quina feina he de fer...sembla prou motivant, a veure com va a partir de dilluns 15 al matí!!
Us anirem informant...