Bon últim dissabte de mes companys, avui parlarem d'un altra raça de gos, avui parlarem del barbet. Història i origen: Aquest gos com a raça és procedent de França. És parent de molts gossos d'aigua, encara que els seus orígens són bastant imprecisos, sembla que a principis de l'era moderna vivia al nord d'Àfrica on el feien servir per cuidar ramats, i amb la invasió dels musulmans cap a Europa els van portar fins arribar a França. Actualment aquesta raça està causant furor després d'haver estat apunt de desaparéixer.
Característiques físiques: El barbet es caracteritza pel seu pel gros dens, llanós, llarg i ondulat que el protegeix del fred i la humitat. Els pèls del cap li tapen els ulls rodons i marrons que té. És un gos robust, fornit i una mica allargat. Té les orelles baixes i amples, llargues i planes. La cua la té una mica aixecada, sense estar horitzontal. Pesat i una mica lent, té el cap rodó, amb un coll gros, de peus amples i grans. Fa uns 58 a 65 cm d'altura en els mascles i 53 a 61 cm i pensen entre 20 i 30 kg, solen ser d'un sol color, negre, gris, marró, marró clar, blanc o una mica barrejat i solen viure uns 12 anys.
Característiques psíquiques i cura: Té un caràcter fàcil, alegre i afectuós, la relació amb els nens és excelent i amb els altres gossos bona, no és pas un gos conflictiu. És un gos molt amic dels seus amos, molt sociable i amant de l'aigua encara que estigui freda. És amigable i fàcil d'educar. El pèl llanós se l'hi ha de tallar o retocar regularment. La seua educació ha d'estar plena d'afecte i paciència. Si neix amb cua llarga no cal amputar-li. Per les altres coses, no requereix res en especial.
I fins aquí l'explicació del gos d'avui, el barbet un gos prou bonic i que és molt bon gos de companyia. Fins la pròxima companys!!
Bon dia gent, avui dimecres parlarem d'una forma d'obtenir energia que és força coneguda, però que igualment es mereix una petita explicació dins del meu bloc, avui parlarem de l'energia hidràulica.
Què és? És aquella energia que s'obté de l'aprofitament de les energies cinètiques i potencial de la corrent de l'aigua. És un tipus d'energia verda quan el seu impacte ambiental és mínim i fa servir la força hídrica sense represar-la, en cas contrari és considerada només una forma d'energia renovable.
Com s'aprofita? Es pot aprofitar a escales molt diferents, des de fa segles hi ha petites explotacions que aprofiten la corrent d'un riu per fer moure un rotor de pales i aquest genera un moviment que es pot fer servir per exemple per moldre gra. Però la utilització més important és a les centrals hidroelèctriques de represes, encara que el fet d'haver de construir les preses genera bastant impacte ambiental.
Història: La força de l'aigua ha estat utilitzada durant molt de temps per moldre blac, però va ser amb la revolució industrial, i especialment a partir del segle XIX, quan va començar a tindre gran importància amb l'aparició de les rodes hidràuliques per a la producció d'energi elèctrica. Poc a poc la demanda d'electricitat va anar augmentant. El baix cabal de l'estiu i la tardor, junt amb les gelades de l'hivern feien necessària la construcció de grans embassaments de contenció, i moltes de les rodes hidràuliques van ser substituides per màquines de vapor, quan es va poder tenir carbó, perquè era més barat. La primera central hidroelèctrica moderna es va construir el 1880 a Northumberland, Gran Bretanya. El renaixement de l'energia hidràulica es va produir pel desenvolupament del generador elèctric, seguit del perfeccionament de la turbina hidràulica i degut a l'augment de la demanda d'electricitat a principis del segle XX. Al 1920 les centras hidroelèctriques ja generaven una part important de la producció total d'electricitat. A prinicpis de la dècada dels 90, les primeres potències productores d'energia hidroelèctrica eren el Canadà i Estats Units. A Canadà el 60% de l'electricitat s'obté d'aquest tipus de central.
Classificació: Es poden classificar segons diferents aspectes, com característiques tècniques, peculiaritats del lloc i condicions de funcionament. Cal diferenciar les que utilitzaen l'aigua segons circula normalment pel llit del riu, i aquelles en que l'aigua està regulada per un llac o embassament. Es diferencia entre: centrals d'aigua fluent, d'aigua embassada, de regulació o de bombeig. Segons l'altura del salt d'aigua o el desnivell, es classifica entre: centrals d'alta pressió, mitja pressió o baixar pressió.
Avantatges:
Es tracat d'una energia renovable, neta i d'alt rendiment.
No hi ha costos de combustibles, el cost d'operació és quasi immune a la variació dels preus dels combustibles i a més no cal importar-los.
Tendeixen a tenir vides econòmiques més llargues que les plantes elèctriques que utilitzen combustibles. N'hi ha que després de 50 a 100 anys encara operen.
Com que les plantes hidràuliques no cremen combustbiles, no produeixen directament diòxid de carboni, se'n produeix una mica durant la construcció, però és poc, sobretot si ho comparem amb una planta que si utilitza combustibles.
Inconvenients: Els principals inconvenients van lligats a les problemàtiques que suposa la construcció d'embassaments:
La construcció de grans embassaments pot inundar importants extensions de terreny, i que normalments solen ser força fèrtils.
Amb la construcció dels embassaments també s'ha inundat pobles sencers.
Destrucció de la naturalesa amb al construcció dels embassaments.
Els embassaments canvien els ecosistemes del riu aigües avall. L'aigua que surt de les turbines no té pràcticament sediement, i això pot fer que hi hagi més erosió dels màrges del riu.
Quan les turbines es tanquen i obren moltes vegades, el cabal del riu es modifica dràsticament provocant una dramàtica alteració dels ecosistemes.
I fins aquí l'explicació d'avui sobre l'energia hidràulica, i recordeu que no només se'n pot obtindre electrcitat amb els salts d'aigua també es pot utilitzar per altres coses. Espero que us sigui útil!!
Avui divendres i en portes ja del cap de setmana parlarem d'un animalet bastant conegut, avui no és un gos per això, avui parlarem del pingüí emperador.
Introducció: El pingüí emperador (Aptenodytes forsteri) és el més gran de tots els pingüins i només viu a l'Antàrtida. Destaquen per ser uns gran nedadors, per la seva particular forma de protegir-se del fred, per la seva monogàmia i el peculiar viatge que realitzen a la recerca del seu lloc de cria.
Hàbitat: El podem trobar per tota l'Antàrtida. Només se'l veu fora de les aigües antàrtiques en poques ocasions. Alguns exemplars arriben fins a Sud-amèrica (Argentina i Xile), fins a Nova Zelanda i alters illes oceàniques dels mars del Sud.
Caracterísitques físiques, alimentació i conducta: El seu pes en adults ronda els 30-40 kg i mesuren entre 110-115 cm, tot i que l'any 2000 se'n va localitzar una colònia en que mesuraven fins a 1,70 m, i viuen una mitjana de 20 anys. Tenen el cap i el coll per la part de darrere de color negre, mentre que la part del davant del coll és de color blanc ataronjat. El seu bec és fort i fi, lleugerament corbat cap a baix. Arriben a la maduresa sexual als 4 anys. El mascle té un plec abdominal que li serveix de bossa per a incubar l'ou i cuidar a la cria. La seua alimentació es basa en petits peixos, crustacis i calamars, com la resta d'espècies de de pingüins. Les cries estan cobertes per un espès plomatge gris, més llanós i opac que els adults. Aquesta capa és vital en els primers dies de vida. Per trobar el menjar el pingüí emperador pot submergir-se entre 150 i 250 m, i fins i tot es pensa que pot arribar a 565 metres. Poden contenir la respiració fins a 20 minuts, i la seva velocitat nedant és d'entre 6-9 km/h. Per combatre el fred, aquests pingüins formen compactes agrupacions amb una curiosa conducta de relleu. Els que estan més a l'exterior poc a poc van endisnat-se al centre del grup, allí la calor es conserva millor, i al mateix temps els de l'interior passen a les vores de l'agrupació, on serveixen de barrera pel fred i el vent. A fora les temperatures arriben -40ºC i a dintre la temperatura arriba fins als 20ºC.
Reproducció i cria: Els pingüins emperador recorren 90 km terra endis fins al lloc de cria, que és el lloc de trobada de centenars d'ells. Segueixen exacatament el mateix camí que els seus avantpassats per arribar al territori de reproducció. El viatge comença al març o abril. Una vegada al lloc de cria, busquen parella i al mes de maig o juny la femella posarà un ou d'aproximadament 450 g. Aquest és el moment en que la femella passa l'ou a les potes del mascle, el qual si s'està gaire temps tocant el gel deixarà de ser viable, i un cop el mascle té l'ou a la seva bossa la femella inicia altre cop el viatge cap al mar a la recerca de menjar. Mentrestant els mascles formen compactes agrupacions en que s'alternen l'interior i l'exterior de la formació i vicerversa. Així sobreviuen al fred i al vent. La incubació duran entre 62 i 64 dies. Si la criatura neix abans de la tornada de la seva mare, el seu pare l'alimentarà amb una substància que segrega una glàndula de l'esòfag. Després de 2 mesos la femella torna i trobarà la seva parella, llavors és el torn del mascle per anar a buscar a menjar, al cap d'unes setmanes tornarà i els dos cuidaran la criatura. Una vegada sigui independent, la cria formarà petits grups amb les altres cires. Al desembre, ja seran grans i començaran el viatge cap al mar i fins al cap de 4-5 anys no es reproduirà.
Depredadors: Orca, lleopard marí, tauró i petrel gegant antàrtic.
I fins aquí l'explicació d'avui sobre els pingüins, si algú hi vol fer alguna aportació que la faci, jo us deixaré un video sobre un pingüí que no sé si és emperador o no, però que em fa gràcia...
Avui parlarem companys i companyes parlarem d'una energia renovable, l'energia geotèrmica.
Què és? L'energia geotèrmica és l'energia que és neta i renovable que es troba a l'interior de la terra en forma de calor, que s'origina per la fragmentació d'elements radioactius i per la calor permanent que hi ha a l'interior de la terra per la formació.
Com s'aprofita? S'obté energia geotèrmica per extracció de la calor interna de la Terra. En àrees d'aigües termals molt calenta a poca profunditat, es perfora per fractures naturals de les roques basals o dintre de roques sedimentàries. L'aigua calenta o el vapor poden fluir naturalment, per bombeig o per impulsos de fluxes d'aigua i vapor. Els recursos de magma ofereixen energia geotèrimca d'altíssima temperatura, però amb la tecnologia actual no es pot aprofitar econòmicament aquestes fonts. A la majoria dels casos l'explotació s'ha de fer amb dos pous (o un número parell de pous), de manera que per un s'obté l'aigua calenta i per un altre es torna a reinjectar a l'aqüífer, després d'haver refredat el cabal obtingut.
Usos:
Balnearis: aigües termals que tene aplicacions per a la salut.
Calefacció i aigua calenta.
Extracció de minerals: s'obtenen dels manantials de sofre, sal comú, amoníac, metà i àcid sulfídric.
Agricultura i aqüicultura: per hivernacles i criadors de peixos.
Avantatges:
És una font que evitaria la dependència energètica de l'exterior.
Els resiuds que produeixen són mínims i ocasionen un impacte ambiental menor que els originats pel petroli, carbó...
Sistema de gran estalvi, tant econòmic com energètic.
Absència de sorolls exteriors.
Els recursos geotèrmics són majors que els recursos de carbó, petroli, gas natural i urani combinats.
No està subjecta a preus internacionals, sinó que sempre pot mantindre's a preus nacionals o locals.
L'àrea de terreny requerit per les plantes geotèrmiques per megavat és menor que un altre tipus de plantes. No requereix construcció de represes, tala de boscos ni construcció de tancs per emmagatzemar combustibles.
Inconvenients:
En alguns casos hi ha emissió d'àcid sulfhídric que es detectar per la seua olor a ou podrit, però en grans quantitats no es percep i és letal.
També l'emissió de CO2, amb un augment d'efecte hivernacle; és inferior al que s'emitiria per obtenir la mateixa energia per combustió.
Contaminació d'aigües pròximes amb substàncies com arsènic, amoníac...
Contaminació tèrmica.
Deteriorament del paisatge.
No es pot transportar, com a energia primària.
No està disponible a tot arreu.
I fins aquí la meua explicació sobre energia geotèrmica, espero que us serveixi d'alguna cosa i que hagi set del vostre agrat. Fins la pròxima!!
Avui com és habitual als caps de setmana parlarem sobre una raça de gossos i avui la raça elegida és el Terranova. Aquesta raça està molt relacionada amb la de setmana anterior, ja que tenen els dos provenen del mateix lloc.
El Terranova és una raça de gos de mid gra i de color normalmen negre, originalment era utilitzat com un gos de treball. Són coneguts pel seu caràcter afable, molt leals a la seua famíla i per naturalesa tenen característiques i tendències pel rescat aquàtic.
Origen i història:
L'origen d'aquesta raça es pot situar a Terranova, a la costa oriental de Canadà i tot i que no està molt clar es creu que és pel desenvolupament de les races de gossos que van portar cap allí els exploradors. A principis de la dècada de 1880 molts pescadors anavaen a Terranova per aprofitar els bancs de bacallà, i alí es trobaven dos races de gos de treball, un de gros i molt pelut que era el Terranova i el Llaurador. Una llegenda explica que un Terranvoa per si sol va auxiliar al rescat de 63 mariners d'un naufragi.
Característiques físiques:
Els Terranvoa tenen es peus palmejats i el pelatge dens i resisent a l'aigua. Els mascles mesures un 71 cm i pesen entre 63 i 68 kg, mentre que les femelles fan uns 68 cm d'altures i pesen entre 50 o 54 kg i està dins de la categoria de gossos gegants. Tenen un cap gran i ample, unes orelles no gaire grans, un pèl llarg, llis i dens. El color del pèl normalment sol ser negre, castany, blanc amb taques negres i alguns exemplars tenen una taca blanca al pit. La cua és llarga i coberta de pèl, cada vegada que crien fan 5 o 6 gossets però s'han arribat a registrar fins a 16.
Característiques psíquiques:
La seva carta de presentació és la de ser un gos molt afable, per això se'l coneix també com el gegant gentil, a vegades presenta problemes per tenir-lo a un pis degut a la seua gran talla, però per aquelles persones que són capaces de mantenir-lo és la mascota ideal. Noble com el San Bernardo, molt pacient, però si es fa enfadar molt i es dispara ja no hi ha qui el par. Excelent amb els nens, de la casa, però els abusos infantils no han d'estar permesos. No presenta problemes amb altres mascotes, bon guardià i si va a la platja amb la gent disfrutarà de l'aigua amb la resta de família. Necessita exercici freqüent, i cal pentinar-li el pèl de manera diària. Quan són petits tampoc són uns gossos molt moguts, en comparació amb altre espècies.
Problemes de salut:
És propens a tenir alguns problemes de salut com la displasia de cadera, de colze, estenosis subaòrtica i cistinuria (un defecte congènit que propicia la formació de pedres a la bufeta.
I fins aquí la raça d'avui acabeu de disfrutar del diumenge i del Sol si en teniu allí on estigueu!!
Bon dia gent: Avui dimecres parlarem d'una altra manera d'obtenció d'energia elèctrica que per qüestions de feina fa uns dies que en parlo, però que no sé ben bé de que es tracta, així us ho aclareixo a vosaltres i a mi, és la cogeneració. Què és? La cogeneració és el procediment mitjançant el qual s'obté simultànimaent energia elèctrica i energia tèrmica útil (vapor, aigua calenta sanitària) partint d'un únic combustible, si a més a més es produeix fred es diu trigeneració. Com funciona una central de cogeneració? En un procés de cogeneració, la calor es presenta en forma de vapor d'aigua a alta presió o en forma d'aigua calenta. Per exemple, es pot utilitzar el vapor calent que surt d'una turbina de producció d'energia elèctria, per subministrar energia per altres usos. Fins fa poc el més normal era deixar refredar el vapor, però amb aquesta tècnica, amb la calor que li queda al vapor s'acalenta aigua per difents usos. Els sistemes de cogeneració presenten rendiments globals de l'ordre del 85%, el que implica que l'aprofitament simultani d'electricitat i calor afavoreixi l'obtenció d'elevats índexs d'estalvi energètic, així com una disminució important de la factura energètica, sense alterar el procés productiu, estalvi energètic que s'incrementa notablement si s'utilitzen energies renovables. El desenvolupament de la cogeneració podria evitar l'emissió de 127 milions de tones de CO2 a la Unió Europea durant l'any 2010. Regulació: L'energia de cogeneració s'inclou en el règim especial d'energia que li permet utilitzar la cogeneració per proveir-se de tota la calor que necessiti i injectar a la xarxa elèctrica l'energia elèctrica que no necessiti a una tarifa fixa. D'aquesta manera s'evita que una altra central produeixi energia de forma menys eficient. Avantatges de la cogeneració:
Estalvia energia i millora la seguretat de l'abastiment.
Disminueix les pèrdues de la xarxa, especialment perquè les centrals de cogeneració es solen situar pròximes als llocs de consum.
Augmenta la competència entre els productors.
Permet crear noves empreses.
S'adapta bé a les zones aïllades o ultraperifèriques.
Sistemes de cogeneració:
Plantes amb motors alternatius; utilitzen gas, gasoil o fuel-oli com combustible. Són molt eficients elèctricament però poc eficients tèrmicament.
Plantes amb turbines de vapor; en aquests sistemes, l'energia mecància es produeix per l'expansió del vapor d'alta pressió procedent d'una caldera convencional.
Plantes amb turbina de gas; es crema combustible en un turbogenerador, cedint part la seua energia per produir energia mecànica. N'hi ha de diferents tipus: de cicle simple, cicle combinat i cicle combinat a condensació.
Trigeneració; es basa en produir calor, electricitat i fred.
I fins aquí el que us puc dir sobre la cogeneració, espero que us hagi servit i hagueu après quelcom, fins la pròxima!
Bona tarda bloggeros, avui he avançat la meua actualització de dissabte a divendres a la tarda, perquè demà no podré fer-ho. Avui parlarem d'una altra raça de gos i amb aquesta ja en van 10, que ja són bastantes eh, i avui la raça afortunada ha estat el gos Llaurador Retriever.
Origen i història: L'origen d'aquest gos és al s. XIX a Terranova, aquests gossos ajudaven als pescadors ja que estava ensenyat per saltar a l'aigua quan les barques s'apropaven al port i recollia amb la seua boca les puntes de les xarxes plenes de peix que les remolcava fins a terra, on els seus companys de tripulació buidaven la càrrega. Alguns d'aquests gossos van anar al Regne Unit on van passar a treballar com a caçadors i els van creuar amb gossos d'allí, aquests gossos que van anar al Regne Unit tenien dos talles ben diferents, uns eren grossos i se'ls anomenava Terranova i els altres més petits St. John. El Llaurador Retriever regna com el caçador de muntanya. En qualsevol activitat que faci aquest gos s'hi entrega amb molt de gust, per això el fa ser una de les races més conegudes per la gent.
Característiques físiques: És fort, amb un cos robust, amb un crani ample i coll gros. Té unes mandíbules de longitug mitja, fortes. El morro és gros amb les fosses nasals ben desenvolupades. Té una cua grossa a la base, que es va afilant gradualment cap a la punta, de longitud mitja. El pelatge és dens i resistent a l'aigua. Curt, molt dens i sense ondulat. Els ulls són de mida mitja i molt expressius. Els colors del gos són negres, grocs, dorats, color crema i a vegades amb taques blanques al pit. Els mascles fan entre 56 i 60 cm i les femelles entre 54 i 56.
Caracterísitques psíquiques: Aquests gossos adoren a les persones. Com més temps passin amb elles, més feliços seran. Solen ser pacients amb els nens, i mascoltes maravelloses. No és un gos guardià, podrien bordar per avisar, pero mai acutaran de forma més agresiva. És un gos molt sensisble. És disciplinat, pacífic, amigable, tranquil, alegre i no agresiu. És molt adequat com a gos de família, és obedient i dòcil. És un bon nadador i viu feliç a la es zones on el mar hi és pròxim. Confiat i intel·ligent i s'adapta a qualsevol ambient. Li agrada cridar l'atenció i necessita sentir-se part de la família. Fàcil d'entrenar i accepta amb entusiasme qualsevol tipus de feina. Però com que són gossos molt actius si no se'ls estimula de forma adequada s'aborriran molt ràpidament i llavors poden causar problemes a casa degut a que són molt moguts i a la seva mida.
Per cuidar-lo i problemes de salut: És un gos que necessita molta acitivitat física, i necessita fer exercici i jugar regularment. Passejos llargs de 3 a 5 vegades per setmana i jocs és suficient. I si tenim el mar o algun lloc aprop també li va bé nedar i jugar a l'aigua. Pentinar-los 3 vegades per setmana, eliminant-li els pèls que te solts. Cuidar-li les orelles i tallar-li les ungles. Aquests gossos són gossos que tendeixen a ser obesos si no se'ls cuida com es degut, també poden tenir displàisa a la cadera i al colze.
I fins aquí el gos d'avui, ja veieu que és un gos molt interessant i bonic, però com ja he dit alguna altra vegada, tampoc cal que ens fixem molt en que sigui d'una raça o altra si simplement el volem com a animal de companyia i recordeu que a les gosseres n'hi molts, de molt bonics i que esperen algú!! Fins la pròxima!!
Bon dia gent, avui parlarem d'una altra energia renovable, en aquest cas l'energia produïda per les marees, o sigui l'energia mareomotriu.
Què és? L'energia mareomotriu és la que resulta d'aprofitar les marees, és a dir, la diferència d'altura mitjana dels mars segons la posició relativa de la Terra i la Lluna, i que resulta de l'atracció gravitatòria entre la Lluna i el Sol sobre les masses d'aigua dels mars. El rang mitjà de les marees està típicament entre els 0,5 i 1 m. La pujada de les aigües es denomina flux mentre que el descens es coneix com a reflux. Els moments de màxima elevació del flux són la plenamar i tenen lloc quan la terra, la lluna i el Sol estan posicionats al voltant d'una línia. Els moments de màxim reflux s'anomenen baixamar i tenen lloc quan la Terra, la Lluna i el Sol estan perpendiculars entre ells. La variació entre marea baixa i alta es dóna en un període semidiürn d'aproximadament 12 hores i 25 minuts. La magnitud de les marees canvia segons cada mes lunar. L'energia estimada que es dissipa per les marees és de l'ordre de 20.00 TWh i d'aquesta se'n considera recuperable al voltant de 200 TWh.
Funcionament: La ubicació ideal per instal·lar una central mareomotriu és un estuari, una badia o una riera on l'aigua hi penetri. S'aprofita la diferència d'altures interposant parts mòbils al moviment natural d'ascens i descens de les aigües juntament amb mecanismes de canalització i dipòsits, per obtenir moviment en un eix. -Quna la marea puja, les comportes dels dics s'obren i l'aigua entra a l'embassament. -Quan l'aigua arribar al seu màxim niell, les comportes es tanquen. -Durant la baixamar el nivell del costat contrari de l'embassament (el del mar) descendeix- -Quan la diferència arriba al seu màxim s'obren les comportes de les turbines perquè l'aigua passi a través d'elles cap al mar. -La força de l'aigua mou l'hèlix de la turbina i aquesta en girar acciona un generador que té acoblat, que és el que produeix l'electricitat.
I fins aquí l'explicació sobre l'energia mareomotriu, un tipus d'energia renovable interessant als llocs on es pot aplicar, ja que per exemple a Almenar això no seria gaire aplicable...Fins la pròxima!!
Hola a tots i a totes, pels que ho seguiu habtiualment i sabue quan actualitzo i tot, ja haureu vist que aquest cap de setmana m'he retardat...Avui parlarem d'una altra raça de gos, i amb aquest ja diria que en van 9, i avui la raça elegida és el rottweiler. Origen i història: Aquesta raça és d'origen alemany, l'origen de la raça no està clar del tot, com sol passar amb les races de gossos que ja fa molts ens acompanyen. Hi ha diverses hipòtesis sobre el seu origen però la més acceptada és que els seus antecessors eren gossos del tipus mastí que acompanyaven als romans durant les seues invasions. El nom d'aquesta raça es deu a l'assentament que els romans van fer a la regió almemanya de Rottweil. Allí els antepassats d'aquests gossos eren utilitzats com a gossos de protecció i per guiar ramats. També s'utilitzaven com a gossos de tracció i gossos polícia.
Caracterísitques físiques: És un gos de mida mitjana robus, ni lleuger, ni fràgil i amb les extremitats no massa altes. La femella mesura entre 56 i 63 cm i pesa uns 40 kg, i els mascles mesuren entre 61 i 68 cm i pesen uns 50 kg. Tenen un pèl llanós internament i de llargada mitja, i dur i ben fixat a la capa externa. El color del pelatge és un senyal d'identitat d'aquests gossos, són negres amb marques d'un color entre groc i marró ben marcades per sota de la cua, del morro, coll, pit i extremitats. El pelatge no necessita un tracte especial. Tenen un cap gran amb un crani de longitud mitjana i ample entre les orelles. El nas es relativament gros ample i negre. Amb els llabis negres. Els ulls són de mida mitjana de color marró fort. Coll fort i llarg i moderadament arquejat. La cua de forma natural segueix la línia superior en repòs pot també penjar.
Característiques psíquiques: És un gos amb tendència amigable i pacífica, bondadós amb els nens, és un gos molt afectuós, obedient, dòcil i amb una disposició per treballar. Segur de sí mateix, gens nerviós ni espantadís. Reacciona al seu entorn amb una gran atenció, per això són uns excelents guardiants. Fort i amb molta energia i necessita que l'amó tingui la suficient autoritat com per a criar-lo d'una manera adequada.
Atencions: Com que són uns gossos fort amb molta energia necessiten fer exercici diari. Un dels problemes més comuns amb aquest tipus de gossos és la displàsia de cadera.
Com heu vist aquest gos tot i no gosar de molta popularitat, ja que molts criadors trien només els exemplars més dominants i les aparacions en algunes pel·lícules tampoc han ajudat a millorar la seua imatge. I fins aquí l'explicació del gos d'avui. Fins la pròxima!!
